Galeria de metges

Francesc Barceló va néixer el 1820 al poble Vulpellac, que des de 1977 està unit a Fonteta i Peratallada per formar Forallac població del Baix Empordà (Girona). Atret des de la infància pel món de les ciències naturals, va estudiar a Barcelona, aconseguint l’any 1841 el títol de batxiller en filosofia. El 1846 va assolir el títol de llicenciat en medicina i cirurgia al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, destacant ja durant els estudis pel seu interès en les disciplines de física, química i botànica. Els excel·lents professors de botànica els metges Antoni Cebrià Costa i Joan Francesc Bahí li van obrir un món nou. El mateix any de la seva llicenciatura, Barceló va ser nomenat regent de segona classe de l’assignatura de lògica a l’Institut de Figueres, fundat el 1839 on per primera vegada, es disposava d’un centre que oferia l’ensenyament secundari complet a la zona. L’atreia més el món de la docència, que la pràctica mèdica habitual, però així i tot, el 1847 va publicar els seus primers articles científics, tots ells sobre temes basats en la dubtosa teoria científica proposada pel Dr. Marià Cubí, la frenologia.

Aquesta teoria pseudocientífica propugnava que era possible la determinació del caràcter i els trets de personalitat, així com les possibles tendències criminals basant-se en la forma del crani, cap i faccions. El jove Barceló, entre el 1847 i 1848, va publicar diversos articles sobre el tema a la revista Eco de la Frenología, com: “¿Qué es la frenología?” i “Craneoscopia”. I a la revista La Antorcha entre altres els articles: “La frenología considerada en sus relaciones con el arte” i “Higiene rural”.

Ben aviat Francesc Barceló va decidir que la pràctica clínica no era el seu àmbit de treball preferit. Aprofitant que l’Institut Balear va crear una plaça interina de professor de física i química a Palma, Barceló la va ocupar. En aquells anys, les institucions científiques anaven creant places docents per la disciplina, que el naturalista Carl Linnaeus havia iniciat a finals del segle XVIII. Disciplina que amb l’empenta de la publicació de l’obra 'Kosmos' d’Alexander Von Humbolt, s´havia imposat com a disciplina bàsica en les universitats, la història natural. El viatge de Humbolt a les colònies espanyoles de Sud-América havia obert tot un univers nou. I així, cinc anys després, Barceló fou nomenat titular de la Càtedra d’Història Natural de l’Instituto de Segunda Ensenyanza de Palma.

A partir de llavors les seves publicacions es van centrar en la història natural. Francesc Barceló, apassionat pel món que l’envoltava a les Illes Balears, va començar a ordenar i catalogar els éssers vius que poblaven Mallorca i a escriure monografies i articles sobre això. El 1866 va publicar un “Catálogo de las aves de las Baleares” a la revista De los Progresos de las Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. A l’any següent publicava el llibre “Apuntes para una flora de las Islas Baleares”, fent, a més, que els seus alumnes sortissin d’exploració amb ell per herboritzar. Avançant així una tècnica docent, avui en dia habitual, però que aleshores no ho era. Res escapava al seu interès naturalístic el 1875 va escriure “Apuntes para la fauna balear: Catálogo de los crustáceos observados en las Islas Baleares” en la revista Anales de la Sociedad Española de Historia Natural. En la mateixa revista el 1877 va publicar “Catálogo de los mamíferos observados en las Islas Baleares”.

La seva obra més important fou “Flora de las Islas Baleares” es va publicar en entregues parcials de 1879 a 1881. Era, i és encara, una obra monumental, fruit del treball d´un observador infatigable i entusiasta. Dissortadament, la publicació quasi simultània de l’obra: “Catalogue raisonné des plantes vasculaires des Îles Baleares” el 1880, pels botànics francesos Paul Marés i Guillaume Vigineix, li va restar part de la ressonància científica mundial que mereixia, però com deia Francesc Barceló, en el seu catàleg hi apareixien unes quatre-centes espècies més, de les quals dues-centes cinquanta de l’Illa d’Eivissa.

Barceló va ser col·laborador i acompanyant de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria (1847-1915) en les seves excursions científiques per a les Illes Balears. Aquest aristòcrata, conegut arreu de Mallorca com “el Arxiduc”, apassionat del coneixement, poliglota i enamorat de les Illes, va publicar un tractat: “Die Balearen in Wort und Bild geschildert“ (Les Balears descrites en paraules i imatges), set volums publicats a Leipzig el 1884.

Francesc Barceló fou un membre destacadíssim de la vida cultural mallorquina, essent membre de l´Acadèmia Provincial de Ciències i Lletres de les Balears i director de la primera estació meteorològica de les Balears. Fou acadèmic corresponsal de l’Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona Academia de Ciencias de Madrid, de la Sociedad Española de Historia Natural, i soci de la Societé Botanique de France des de 1870. També fou cavaller de Palma de Mallorca de l’Orde de Carles III. La ciutat de Palma té, al seu nucli urbà, un carrer amb el seu nom.

Francesc Barceló Combis va morir el 1889 a 69 anys, i les seves despulles resten enterrades al cementiri de Palma.