Galeria de metges

Neix a Barcelona. La seva vocació era estudiar medicina, però circumstàncies familiars van fer que estudiés infermeria per treballar en un termini més curt. Com a infermera coneix a un jove resident de cirurgia general, el Dr. Manuel Trias i Folch, amb qui es casa. A partir d’aquell moment les vides professionals dels dos transcorren integrades amb la seva vida familiar.

Després de treballar tres anys d’infermera decideix que és hora d’estudiar medicina. Estudia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l’any 1981, durant la carrera té els seus tres fills, Manel, Gemma i Marina, una demostració de la seva capacitat per harmonitzar les facetes de la seva vida.

La seva carrera professional comença a la Facultat de Medicina de Reus, on el seu marit havia guanyat la plaça de cap de servei de cirurgia i professor titular, i més endavant és degà i director de l’Hospital de Reus.

A la Facultat de Medicina de Reus Amàlia Lafuente comença a treballar de professora i d’investigadora amb el Dr. Mallol, el qual la incorpora en la seva línia de recerca: “La contaminació ambiental i les repercussions clíniques que ocasiona”. En aquesta línia fa la seva tesi doctoral i comença la seva producció científica ja com a professora titular per oposició.

Set anys després el seu marit obté una plaça de cap de servei, professor titular i vicerector de la Universitat de Barcelona (UB), i decideixen traslladar la residència familiar a Barcelona. Durant quatre anys Amàlia Lafuente va cada dia a Reus per complir les seves tasques. Aquests anys de durs esforços s'estabilitzen quan obté una plaça de professora titular de farmacologia a la UB i més endavant, l’any 2003, aconsegueix la plaça de catedràtica de farmacologia en l’emblemàtica càtedra, que havia creat el prof. Francisco García-Valdecasas. El 2009 és nomenada acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC). El seu discurs d’ingrés com l’acadèmia duu per títol “Evolució de la investigació en farmacogenètica durant l’última dècada” on la seva recerca estava orientada cap a la identificació de noves dianes terapèutiques.

La seva activitat de recerca es caracteritza per la transferència a la clínica, tant als primers anys, en què es dedica a la contaminació ambiental i risc de càncer, com després amb el Servei de Psiquiatria de l’Hospital Clínic. És investigadora de reconeguts instituts i xarxes de recerca nacionals i internacionals en malalties mentals, molt específicament l’esquizofrènia, en les quals té una producció científica considerable. També lidera com a investigadora principal cinquanta projectes de recerca i dirigeix deu tesis doctorals. Fa estades en centres prestigiosos de París, Cambridge, Baltimore i San Francisco, i sempre harmonitzant els seus interessos professionals i els del seu marit.

És amant de la natura i això la fa ser una excursionista i ciclista entusiasta per tota Catalunya. Té, des de petita, afició per l’escriptura. De gran és reconeguda com a escriptora de novel·les, guanyant diversos premis literaris, entre ells el Premi Literari Ciutat de Badalona. El 2009 publica la seva primera novel·la “Codi Genètic”, amb gran èxit, seguida de “Teràpia de Risc” i més recent “Secret Professional”. Les temàtiques, personatges i desenvolupaments de les seves novel·les recreen entorns que ella coneixia molt bé, com el món dels investigadors i dels laboratoris de recerca, i amb un to de novel·la negra.

Aquestes aportacions, no tan sols han estat reconegudes pels seus lectors, sinó també pels companys de la universitat. L’any 2016, en el Paranimf de la Universitat de Barcelona, la doctora Amàlia Lafuente, és escollida per impartir la solemne Lliçó Inaugural del nou curs amb el títol “Medicina i literatura, una parella de fet”, on repassa magistralment la rica i extensa tradició d’escriptores que han estat metgesses o han tractat temes de medicina en les seves obres.

Els últims anys són molt difícils, afectada per una malaltia progressiva i limitant. Una vegada més fa palesa la seva tenacitat, assumeix les responsabilitats professionals durant la malaltia i preveu els assumptes que sap que no podrà atendre a mesura que la malaltia progressi.

La professora Lafuente Fló ha estat una excel·lent metgessa, professora universitària, investigadora i escriptora. Tots aquests àmbits els ha desenvolupat amb vocació, tenacitat, èxit i ha deixat empremta en el seu entorn i en els que l'han conegut.