Galeria de metges

Estudia Medicina a l'Estudi General de Barcelona on és alumne d’Antoni Amiguet -mestre en Arts i Medicina natural de Tortosa, mort a Barcelona el 1533- de qui, després, serà col·laborador. Ciutadà de Barcelona, des de mitjans del 1484 ja és mestre cirurgià de l’Estudi de Medicina, institució de la qual n’esdevindrà canceller, que era la màxima autoritat de l’Estudi General. El 1485, contreu matrimoni en segones núpcies amb una filla del cirurgià barceloní Jaume Boxadell.

Amb la reforma del Protomedicat de Castella del 1493, que per unificar-lo amb el de Catalunya, el rei Ferran El Catòlic cessa el protometge Bernat de Casaldòvol, que ell mateix havia nomenat Protometge de Catalunya dos anys abans i ben conegut per la seva traducció al català -junt amb Jeroni Masnonell- d’una original de Guy de Chauliach, la primera obra mèdica traduïda a la península Ibèrica. Casaldòvol havia estat delegat de Renat d’Anjou i metge de Joan II. En el seu lloc, el rei designa Juan Rodríguez de Toledo, un catedràtic de Valladolid com a protometge i com a protocirurgià, a Juan de Guadalupe. Ambdós deleguen el seu càrrec davant el notari Joan Vidal: la lloctinència de Protometge per a Antoni Amiguet i la de Protocirurgià, per a Jaume Bofill. Aquesta designació s'esdevé l'inici d'una aferrissada lluita pel poder dels contraris que compten amb el suport del mateix Consell de Cent, que impugna els dos nomenaments. Els consellers defensen els privilegis gremials en virtut dels quals cada gremi ha d’examinar els aspirants a un determinat ofici. Alhora, aconsellats pel Protometge reial Gabriel Álvarez d’Abarca, els partidaris de Casaldòvol aconsegueixen la suspensió dels càrrecs d'Amiguet i de Bofill, entre altres coses, perquè els acusen de suborn en les revàlides. Bofill, però, recorre a la Cort de Montsó de l’època i obté la seva reposició i la d'Amiguet després del 1495. Després, el 1506, són novament confirmats.

Bofill esdevé també membre del Consell Municipal de Cent, que era l’òrgan d’autogovern municipal, durant tres biennis diferents: del 1501-1502, 1506-1507 i 1511-1512.

L'any 1519, durant una estada a Barcelona, el rei Carles I nomena Jaume Bofill com al seu cirurgià, per la qual cosa ha d’acompanyar el monarca en diferents viatges, essent el més notable el que fan a Bolonya, quan el rei és escollit emperador amb el nom de Carles V. Després d'haver estat uns dies a la Ciutat Comtal, l'emperador surt per mar cap a Palamós on l'esperen les naus d'Andrea Dòria, l’almirall genovès que és al seu servei. El 27 de juliol de 1529, surt del port de Palamós per arribar, després de tocar el port italià de la Savona, a Gènova el 12 d'agost, per traslladar-se en viatge per terra el 5 de novembre a Bolonya on és coronat pel Papa Climent VII. La coronació té lloc a l'atri de l'Església de Sant Petroni el 24 de febrer del 1530, 30è aniversari de la naixença de Carles V. Aquesta va ser la seva segona coronació perquè, abans, ja havia estat coronat com a 'rei dels romans' a Aquisgrà l'any 1520.

Després d’aquesta última cerimònia de coronació a Bolonya, l'Emperador Carles V va empunyar l'espasa i va nomenar cavallers i entre ells s’hi troba el seu cirurgià Jaume Bofill, assignant-li també el seu corresponent escut d'armes.

Hi ha un altre Jaume Bofill, també natural de Girona, que es gradua com a batxiller en Medicina de l'Estudi General de Barcelona el 1516 però va exercir la professió de cirurgia a la seva ciutat natal, Girona.