Galeria de metges

Després de fer estudis primaris a la Garrotxa, completa el batxillerat a Girona el 1894 i cursa la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1901. Es doctora el 1910 amb la tesi “Tratamiento de la eclámpsia en el parto”.

Exerceix breument a les poblacions de Begudà i Sant Joan les Fonts, per instal·lar-se posteriorment a la seva vila natal. Interessat en les noves tendències mèdiques, amplia la seva formació com estudiant de radiologia a l’Hospital Saint-Antoine de París. Gràcies a aquella experiència i juntament amb el doctor Eveli Barnadas, l’abril de 1909 obre a Olot el Gabinet d’Electroteràpia, especialitzat en raigs X. Aquest centre esdevé el pioner de la demarcació gironina i es converteix en un referent de la radiologia del país. El 1914, Gassiot publica el manual “De semiología radiológica: (órganos respiratorios intratorácicos)”. També col·labora a revistes especialitzades com Archivo de Terapéutica, Revista de Sanidad Militar i Revista de Medicina y Cirugía.

A part de la seva consulta particular, Gassiot també és metge de l’Hospital d’Olot i inspector de sanitat, càrrec que ostenta l’octubre de 1936.

Més enllà de les seves ocupacions professionals, abans de la Guerra Civil participa en la política local garrotxina. Entre el 1897 i el 1904 és delegat de la Unió Catalanista per Olot i després forma part del grup d’autonomistes republicans moderats, exercint com a tinent d’alcalde d’Olot. Funda el centre excursionista d’Olot.

En la seva faceta periodística escriu per la Revista Olotina, la revista literària Catalunya i al diari La Publicidad.

La seva empremta a la ciutat d’Olot és remarcable, especialment en la construcció d’una torre d’estil modernista coneguda com Casa Gassiot. Es tracta d’una edificació cedida pel seu pare, el comerciant Joan Gassiot Camps, que el doctor Gassiot va decidir transformar en residència i consulta mèdica. Encarrega el projecte a l’arquitecte Alfred Paluzie Lucena que la construeix entre 1911 i 1912. De totes les cases de Paluzie, aquesta és la que utilitza un repertori decoratiu més explícitament medieval, emmarcat dins els trets d’estil modernistes Aquest edifici està inclòs en el Catàleg de Béns Protegits de l’Ajuntament d’Olot. D’especial valor artístic és la façana que allotja, al xamfrà, una escultura de gran valor històric i també unes baranes de ferro forjat representatives del moviment modernista. La vistosa escultura del xamfrà és obra de Rossend Aubert i fa al·lusió a la radiologia, una de les noves especialitats que impulsà l’il·lustre olotí.

Jaume Gassiot i Magret va morir el 1959, a 83 anys.