Galeria de metges

Estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on és alumne del catedràtic Vallejo Lobon i deixeble de Josep Antoni Barraquer. Llicenciat el 1916, fa una breu estada amb oftalmòlegs destacats com els doctors Lagrange de Bordeus i Tirtien de París. El mateix 1916, Antoni Pujadas s’instal·la a Lleida on, l’any següent, li encarreguen la secretaria de redacció del Boletín Médico, revista del Col·legi de Metges de Lleida (COMLL), en què aviat hi publica diversos articles d’Oftalmologia.

A les eleccions del COMLL que se celebren el maig de 1920, Antoni Pujadas entra com a secretari de la junta que presideix Josep Estadella. El 1931, deixa el càrrec de secretari del Boletín Médico i passa a ocupar el càrrec de director de la publicació alhora que continua essent el secretari de la junta directiva del Col·legi de Metges. Durant els anys ocupa aquests càrrecs directius al Col·legi, Pujadas defensa l’autonomia del Col·legi de Lleida i, especialment, quan es crea el Col·legi de Metges de Catalunya únic l’any 1935.

Durant els vint-i-dos anys d’exercici a Lleida, Antoni Pujadas treballa d’oftalmòleg a la seva consulta de la plaça de la Constitució i també a l’Hospital Provincial de Lleida. És membre del Sindicat de Metges de Catalunya des de la seva fundació, delegat a l'Assemblea per Lleida i vocal de la junta directiva que presideix Josep Moll a partir de 1928.

El 1932, s’afilia a la Joventut Republicana de Lleida i entre a l’Ajuntament de la ciutat com a tinent d’alcalde amb l’alcalde Salustià Estadella, germà del metge Josep Estadella, que encarrega a Pujadas l’àrea de Salut Pública. Pujadas estableix polítiques antiràbiques perquè, en aquell temps, la ràbia era una malaltia comuna a Lleida pel gran nombre de gossos abandonats i errants. Organitza, també, un servei d’assistència mèdica social destinada als pobres als que proporciona consulta mèdica. Aquest projecte rep el premi de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona que el nomena acadèmic corresponent. Quan l’alcalde Estadella es substitut per l’alcalde Vives, el doctor Pujadas segueix dirigint els serveis sanitaris municipals, demostrant la bona opinió que es té de la seva feina.

Proclamada la Segona República, Pujadas publica un setmanari català, titulat Occident del qual n’és el director. Arran els fets del 6 d’octubre, que determinen l’empresonament del president Companys i de molts dels consellers, Antoni Pujadas és detingut a Lleida amb uns quants metges més com Humbert Torras i Enric Godàs, entre altres.

El gener del 1934, Antoni Pujadas es presenta com a candidat del front d’esquerres, en representació de Joventut Republicana, a les Eleccions per Lleida. A mitjans del 1934, el conseller de Sanitat de la Generalitat organitza un Patronat d’Assistència Social per ocupar-se de la Beneficència i Pujadas és nomenat vocal de la secció de Lleida juntament amb els doctors Epifani Belli i Francesc Serra Salses.

Acabada la Guerra Civil, Pujadas es sotmès a un expedient disciplinari acusant-lo de ser un home d’esquerres i de masó que es resol sancionant-lo amb la prohibició d’exercir a Lleida. A partir de 1941, Antoni Pujadas s’instal·la a Reus on continua exercint d’oftalmòleg fins a finals de l’any 1950 que reprèn la seva consulta a Lleida tot i que no deixa la de Reus fins a principis de 1953, enfadat i frustrat pel poc ajut que li presten els directius del Col·legi de Lleida, al qual tant s’hi havia dedicat.

L'any 1969, Antoni Pujadas és un objecte d'un homenatge i se li dedica un dels carrers principals de la Urbanització Miami Platja de Montroig del Camp. Un germà seu, Joan Pujadas i Fabregat, fou farmacèutic a Montblanc.