Galeria de metges

És el gran de quatre germans. A la infantesa s’aficiona a la muntanya, per a la seva adscripció al moviment escolta. D’adolescent competeix en gimnàstica esportiva i judo, col·labora de manera altruista i solidària en diferents llocs i entitats i canta en corals.

Als vint-i-un anys es va casar amb María José Bilbao i va tenir dos fills, l'Arnau i en Bernat.

Ha sigut una persona solidària. Les seves grans passions, a més de la seva professió, han estat la muntanya, la música barroca i la història.

Es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1978, i s’especialitza en anestesiologia i reanimació a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 1983 s’incorpora com a metge adjunt a l’Hospital Germans Trias i Pujol, quan l’hospital acaba d'obrir, on dedicarà tota la seva vida professional. És nomenat cap de secció el 1992 i cap de servei el 1998, després de la mort del Dr. Fernando Vidal. Tasca que va exercir amb una dedicació plena fins al 2018, amb motiu de la seva jubilació.

Jaume Canet era sistemàtic, rigorós, respectuós, preocupat pels malalts i pels professionals, i compromès amb l’hospital i la sanitat pública. Del seu currículum destaca el Màster en Bioestadística el 1980, el doctorat en medicina i cirurgia el 1992, més de deu projectes d’investigació I+D, gairebé sempre relacionats amb la patologia respiratòria, autor de més de cent articles publicats a les millors revistes nacionals i internacionals i revisor de la revista amb fator d’impacte de l’especialitat, Anestesiology.

Fou vocal de la Comisió Nacional de l’Especialitat (CNE) d’Anestesiologia i Reanimació (2005-2014), president de la Societat Catalana d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor (SCARDT) (2005-2009), va rebre el Premi a l’Excel·lència Científica atorgat pel Col·legi de Metges de Barcelona (2010) i la medalla d’Or de la SCARDT el 2021.

El prestigi de l’especialitat va ser el seu objectiu més important, com a cap de servei i com a especialista. Crea un grup de treball amb l’Hospital de Viladecans i l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida per calcular la dimensió de les plantilles dels serveis d’anestèsia, pensant en què els anestesistes puguin dedicar temps a la docència i la recerca. Entre tots van fer un model predictiu del personal dels serveis d’anestesiologia, reanimació i terapèutica del dolor. Van calcular tots els temps que calien per cobrir les necessitats de formació, docència i investigació.

Jaume Canet tenia una gran capacitat d’escoltar, negociar i pactar, qualitats que li van fer guanyar el respecte dels professionals de l’hospital, així com dels altres caps de servei i de les diferents direccions i gerències que es van anar succeint al llarg de la seva vida com a cap de servei. Convençut de què el millor és teixir vincles interdisplinars amb altres serveis i la infermeria, va crear projectes comuns.

Accedeix al punt més àlgid de la seva carrera professional, quan és nomenat president de la SCARDT. Va ser un president modèlic que va saber integrar els hospitals públics amb els privats, els grans amb els comarcals. Va aconseguir la col·laboració de tots els caps de servei de tots els hospitals de Catalunya per fer un estudi sobre les anestèsies. Treball que es va publicar com un monogràfic a la revista Medicina Clínica i a la Revista Española de Anestesiología y Reanimación al 2008 titulat: ”Estudio ANESTCAT 2003. Encuesta sobre las técnicas anestésicas utilizadas en Cataluña: Resultado del análisis de 23136 anestesias”.

Utilitzant la mateixa metodologia de recollida de dades crea un índex per valorar el risc de complicacions respiratòries postoperatòries, que es publica el 2010 a la revista Anesthesiology. Un altre grup que impulsa Canet per estudiar la incidència i predictors de les complicacions cardiaques i accidents vasculars cerebrals durant la cirurgia no cardiaca, els resultats del qual són publicats al Bristish Journal of Anaesthesia.

Dirigeix treballs, publicacions i tesis doctorals. És membre dels comitès de recerca, de mortalitat, d’ètica i d’assajos clínics, en els que participa activament. També és coordinador de l’àrea quirúrgica, on gestiona vint-i-un quiròfans i implementa el WHO patient safety program.

A Espanya impulsa la secció de Cuidados Críticos i lluita pel reconeixement de les unitats de reanimació com a Unitats de Cures Intensives Quirúrgiques. A Europa forma part de comitès tècnics de la Societat Europea d'Anestesiologia.

Crea i dirigeix la coral de Can Ruti, on tothom hi era convidat, tant si tenien coneixements de música com si no i es va convertir en el nucli inicial de les bones relacions que mantindria amb tots els estaments de l’hospital. Organitza la primera cursa de l’hospital amb motiu del desè aniversari del centre. Carrera que ha esdevingut la Cursa de la Sanitat Catalana, en la que en Jaume Canet era un dels organitzadors i participant. Es celebra anualment i és un punt de trobada de corredors i corredores dels professionals dels hospitals i d’atenció primària de centres públics i privats.

En els darrers dotze anys va compartir vida i projectes amb la seva companya d’Hospital, la Montse Tàrraga.

Li va fer il·lusió que la Societat Catalana d’Anestesiologia li atorgués la Medalla d’Or de la Societat. Les mesures de la pandèmia li van impedir recollir la medalla i ho van fer els seus familiars en nom seu. Va morir als seixanta-sis anys.