Galeria de metges

Fill de l’advocat i polític Manuel Duran i Bas, rector de la Universitat de Barcelona del 1896 al 1899 i ministre de Justícia durant uns mesos de l’any 1899. És també nét del destacat metge i catedràtic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, Raimon Duran i Obiols, germà petit de Lluís Duran i Ventosa -advocat i polític de la Mancomunitat de Catalunya- i cosí de Francesc Duran i Reynals. Manuel Ventosa i Duran es decanta per estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia l’any 1884, mateix any que publica un treball sobre la tuberculosi a El sentido católico de las Ciencias Médicas i, més endavant, publica altres articles a la Gaceta Sanitaria de Barcelona i a la Revista de Ciencias Médiicas i, entre altres,.

El 1886, Duran i Ventosa es doctora a la Universitat Central de Madrid amb la tesi La coca y sus alcaloides. Seguidament, marxa a París per assistir al Servei de Jean Marie Charcot a l’Hospital de la Salpetrière. De tornada a Barcelona, comença a fer de metge ajudant al Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu amb el professor Antonio Morales i, poc després, ho és també de la Casa de la Lactància de Barcelona, institució on esdevé vicepresident cap al 1900. El 1893, és nomenat metge municipal interí davant l'amenaça d'una imminent epidèmia de còlera a la ciutat. Abans, el 1892, Duran i Ventosa havia estat nomenat metge especialista d'electricitat mèdica de l'Hospital del Nen Déu, al mateix temps que es nomena especialistes del centre a: l'otòleg Lluís Suñé, l'oculista Manuel Menacho i el pediatre Josep M Bofill, aquest com ell deixeble avantatjat de Ramon i Cajal durant la seva estada a Barcelona amb qui Duran i Ventosa col·labora al laboratori que Ramon i Cajal dirigeix a la Facultat de Medicina.

Ja el 1898, trobem Duran i Ventosa com a codirector del Manicomi Particular de Lloret de Mar juntament amb el doctor Calasanz Conill. Aquest darrer visita diàriament a Lloret mentre que Duran i Ventosa assisteix de 4 a 6 de la tarda els dimarts, dijous i dissabtes al Gabinet Electroteràpic que té al primer pis del número 1 del carrer Governador –poc després rebatejat de Duran i Bas en honor al seu pare- de Barcelona.

Manuel Duran participa en la vida social de Barcelona i, sobretot, en els esdeveniments esportius. És soci del Club Velocipèdic de Barcelona del qual, el 1884, n’és fundador juntament amb Claudi de Rialp. Entre moltes altres entitats esportives i federatives, és fundador de l'Associació Gimnàstica de Barcelona, pertany al Comité Provincial de la Federació Gimnàstica Espanyola i és membre del jurat d’un Concurs de Tir de Barcelona. És també el director de Los Deportes, revista esportiva publicada a Barcelona entre el 1897 i 1910, òrgan oficial de l'Aero-Club de Catalunya, de la Reial Associació de Caçadors de Barcelona i de la Federació Catalana de Clubs de Foot-Ball, totes elles entitats relacionades amb Manuel Duran i Ventosa, com ho és també el Club Velocipèdic de Barcelona del qual n'és fundador i president.

Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona, Manuel Duran i Ventosa és socialment una persona molt rellevant. Ostenta la presidència de diferents institucions socials i esportives com, des del 1892, la del «Círculo de la Unión del Distrito de la Audiencia». Soci i membre de junta de l'Ateneu Barcelonès, pertanyent a la Secció de Ciències Exactes i Naturals, té el càrrec revisor de comptes.

Casat amb Concepció Fornell i Morodo, mor sense fills a Barcelona, el 18 de maig del 1909. Dos mesos abans, havia estat elegit membre de la comissió organitzadora del IV Congrés Internacional d'Electrologia i Radiologia Mèdiques que havia de celebrar-se a Barcelona el mes de setembre del 1910.

Amic de Ramon Casas, pintor que el retrata cap al 1897 en un dibuix al carbó que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que reproduïm en aquestes pàgines.