Galeria de metges

Descendent del doctor en Medicina Manuel Duran i Alsina (+ 1841), és nét del metge de cambra i acadèmic Raimon Duran i Obiols i cosí del també metge Manuel Duran i Ventosa, Francesc Duran i Reynals etudia el batxillerat a Barcelona, al Col·legi Balmes dels escolapis, i l'acaba el 1917. Cursa Medicina a Barcelona i obté la llicenciatura l’any 1925. La seva proximitat a Ramon Turró li dóna accés a una plaça d’assistent al Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, dirigit per aquell des de 1906. Entra d’intern del Laboratori de l’Institut de Fisiologia d’August Pi i Sunyer i Jesús M Bellido, on adquireix una precoç i sòlida formació científica que li permet publicar els seus primers treballs ja a partir del 1919, quan només té 20 anys. El 1921, participa en la guerra d’Àfrica fins al 1923. De tornada a Barcelona, reprèn la carrera i publica una dotzena de treballs encara abans de llicenciar-se.

El 1925, va com a becari a l’Institut Pasteur de Paris, on segueix els estudis de Microbiologia. L’any 1926, mitjançant una altra ajuda acadèmica, acudeix a l’Institut Rockefeller de Nova York, on el 1928 és assistent i el 1934, associat. Ben aviat fa un estudi sobre l’extensió de les lesions pel virus de la verola i aïlla la hialuronidasa, factor de difusió o factor T. Aquest èxit el converteix en membre de plantilla de l’Institut, on continua la recerca i des d’on projecta els seus resultats. Torna a Barcelona el juny de 1936 per crear un centre de recerca oncològica amb el patrocini de la família Roviralta. Però, la guerra el fa tornar a Nova York. A partir de 1938, la seva carrera continua al Departament de Bacteriologia de la Universitat de Yale, on és professor associat el 1952 i poc després “lecturer” del Departament de Microbiologia. A l’Institut Rockefeller desenvolupa la teoria de l’etiologia vírica del càncer, que exposa al congrés de Chicago de 1957. Té una gran difusió al món mèdic i, tot i que la mort prematura a causa d’un càncer li arriba en el moment àlgid de la seva activitat científica, culmina una intensa vida científica. Per això, és motiu de diversos homenatges pòstums.

Amic de joventut del fill de l’escultor Josep Llimona i Bruguera, es presta com a model de l'escultura de Sant Jordi del 1924, ubicada a l’esplanada oest del Parc de Montjuïc. Casat amb Maria Lluïsa, que col·laborà amb ell.