Galeria de metges

Neix en una il·lustre nissaga mèdica, culta i catalanista, fill del metge Josep Armangué Tuset. Després de la Guerra Civil, són varis els membres de la família que pateixen l’exili i inclús la mort, com Frederic Armangué Feliu, un dels germans de Manuel Armangué Feliu, que mor en un camp de concentració nazi. També, Josep Maria Armangué Feliu (Barcelona, 1890 - El Prat, 1917), un altre germà metge i pilot que mor d’un accident d’aviació esportiva. Casat des del 1925, amb Maria Rius Fabra, Manuel Armangué és pare de: Manuel Maria i Gil Armangué Rius, cap dels dos dedicats a la medicina.

Esportista nat, Manel Armangué practica de manera activa diferents esports, des de l’esquí, tenis, muntanyisme, aviació i natació però, sobretot, la seva actuació esportiva és especialment destacada com a jugador de waterpolo amb el Club Natació Barcelona. Tant que, amb dinou anys, és un dels integrants de l’equip olímpic espanyol d’aquest esport als Jocs Olímpics d’Anvers el 1920.

Batxiller per l’Institut de Barcelona el 1917, Armangué Feliu ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1923. Molt atret per la bacteriologia i la immunologia, comença a col·laborar amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona molt abans d’acabar la carrera. De fet, un bon nombre dels seus articles es corresponen a aquesta època amb quasi una vintena de treballs de recerca que s’inicien a partir del 1920 i es publiquen a Treballs de la Societat Catalana de Biologia, alguns signats en solitari i altres amb Pere Domingo Sanjuan, T. Morató o S. Romero. Molts d’aquests treballs són, també, amb la coautoria de Pere González Juan. Igualment, el 1930, amb Josep Calicó, escriu sobre el 'Tractament de la bronquitis crònica, bronquiectasies i emfisema pulmonar' que es publica a la col·lecció de Monografies Mèdiques que dirigeix Jaume Aiguader.

Membre de la Societat de Biologia de Barcelona i de la París, participa en les reunions i congressos que organitzen aquestes entitats. A més, sovint, viatja per ampliar estudis com, el 1929, assistint al Congrés de Cirurgia de Varsòvia, al Congrés de Lluminositat de París el 1930, any que també es desplaça a Chicago per intervenir a les Jornades de les Malalties Infeccioses. L’any següent, torna a viatjar als Estats Units per treballar una temporada a l’Institut Rockfeller de Nova York on coincideix amb Francesc Duran i Reynals i amb el famós professor Landsteiner, el descobridor dels grups sanguinis.

El 1932, de tornada a Barcelona, obté el Premi Ars Medica. Però és, poc després, un treball d'investigació sobre les Noves sals de Merfen (Fenilmercuri) -escrit conjuntament amb Vicenç Mestres-Jané i publicat a Medicina Catalana el 1934. Aquest treball marca definitivament el futur professional de Manuel Armangué. L’article, que es subtitula Estudi comparatiu del valor com a bactericida de sals no descrites fins a la data, té una gran repercussió internacional i se cita encara més enllà la dècada dels anys 1950.

Quan esclata la Guerra Civil, Manuel Armangué Feliu sembla que es troba treballant al Laboratori Municipal de Barcelona, però no triga a traslladar-se a Suïssa on té contactes amb els Establiments Zyma SA de Nyon i s’instal·la definitivament a Ginebra, assumint la responsabilitat en recerca bioquímica d’aquests laboratoris. El 1937, gràcies al descobriment del borat de fenilmercuri, Zyma produeix un nou desinfectant que comercialitza internacionalment amb el nom de 'Merfen', marca de sortida i que el mateix Manuel Armangué sol·licita el juny del 1956 i la descriu com a “substàncies farmacèutiques i químiques, medicaments per ús humà i veterinari, material mèdic, material mèdic d’embenat i tots els casos descrits en la classe 5”.

Membre de l’Associació Suïssa de Microbiòlegs, Armangué Feliu participa en diferents convencions de la societat i continua publicant diversos articles alhora que continua exercint de director de recerca de Zyma, càrrec que conserva fins a la seva jubilació. Continua vivint a Suïssa fins que mor l’agost del 1985. Poc després, els qui el van conèixer, demanen que la vila de Nyon homenatgi el metge català que tant va donar als laboratoris Zyma, dedicant-li un dels seus carrers. Mesos més tard, la proposta es desestima perquè Manuel Armangué mai va viure a Nyon. Un any després, però, la Universitat de Ginebra rep el Fons Marcelle Armengué, una important biblioteca i documentació en recerca sobre bioquímica cel·lular que dóna la seva vídua complint la voluntat de Manuel Armangué i Feliu.