Metge vilafranquí que exerceix a Reus i destaca com a traductor al català d’obres de teatre franceses i italianes contemporànies
Biografia
Fill del periodista Bonaventura Vallespinosa Sistaré, col·laborador a la premsa de finals del segle XIX de Reus on es trasllada amb la família pel càrrec de recaptador de tributs que té el pare i on el jove Bonaventura estudia el batxillerat per, després, fer la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona i llicenciar-se el 1922. Abans, ja ha començat a col·laborar a La Columna de Foc, una revista avantguardista que s’edita el 1918 o Llaç, una publicació noucentista que apareix el 1919.
Ja metge, Bonaventura Vallespinosa és facultatiu titular a Sant Julià de Vilatorta i a Sant Feliu de Llobregat fins al 1939, que ja s’estableix a Reus com a metge internista i radiòleg, especialitats que exercirà fins a la seva mort, tant a la seva consulta privada com a la Seguretat Social. El juliol del 1936, el doctor Bonaventura Vallespinosa, és nomenat metge titular en substitució del doctor Antoni Cauhé, i se li confià l'assistència sanitària dels alumnes als qui ha de visitar periòdicament. Sempre, a la vegada que exerceix la pràctica mèdica es dedica a l’escriptura i la traducció.
Acabada la Guerra Civil no pateix la repressió franquista i comença a traduir els clàssics francesos i italians al català: Eugène Ionesco, Molière, Albert Camus, Ugo Betti, Françoise Sagan, Luigi Pirandello, Cesare Pavese, Jean Racine, Jean Cocteau, Jean Anouilh, Jean Paul Sartre i d'altres. Moltes de les seixanta-quatre traduccions que arriba a fer, són encara inèdites tot i que algunes d’aquestes es poden trobar a la Biblioteca de l'Institut del Teatre. Igualment, excel·leix en la traducció de poesia, com ho demostra la seva versió del poema narratiu Orland furiós, original de l'escriptor renaixentista italià Ludovico Ariosto que es publica el 1983.
Soci del Centre de Lectura de Reus, entitat en què dirigeix la Revista i on és president de la Secció de Lletres des del 1955. A més, del 1956 al 1961, Bonaventura Vallespinosa impulsa la publicació de l'Antologia de la Poesia Reusenca, que recull l’obra dels joves poetes locals. A més, amb el suport de l'Ajuntament de Reus i del Centre de Lectura, és l’iniciador d'una escola de teatre que rep el nom de Teatre de Cambra on, també, presentaran algunes de les obres que ell tradueix com fa també al Teatre Bartrina. És impulsor també del renaixement dels Amics del Teatre, una associació d’espectadors que té el compromís de portar una programació dramàtica de qualitat al Teatre Fortuny de Reus.
Les accions de Bonaventura Vallespinosa a favor de la cultura i la llengua catalana, sobretot a través de la seva producció com a traductor, li valen diversos reconeixements i guardons. De l’Agrupació Dramàtica de Barcelona rep diferents homenatges entre 1955 i 1963. També, el Centre de Lectura de Reus li ret homenatge el 1972. Després, el 1979, li es atorgat el Premi Memorial ADB i l’Ajuntament de Reus el declara Fill Adoptiu el 1980. Aquest mateix any, és guardonat amb el Premi Josep M de Sagarra de traducció. Finalment, el 1984, la Generalitat de Catalunya li atorga el Premi Sant Jordi per la traducció en vers de l’obra Orland furiós, abans esmentada i, pòstumament, l’Ajuntament de Reus dóna el nom de Doctor Bonaventura Vallespinosa a un dels seus carrers.
Casat amb Maria Neus Fariña González-Novelles des del 1931, tenen una única filla, la farmacèutica Neus Vallespinosa Fariña.
MBC
