Galeria de metges

Fill de Marià Pañella i d’Enriqueta Casas, es titula batxiller a l’Institut de Barcelona el 1916 per, seguidament, ingressar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on, becari de la Fundació Pere Esquerdo i alumne intern per oposició, es llicencia el 1923. El 1925, obté una plaça de metge supernumerari de l’Institut Municipal de Beneficència alhora que fa un temps que exerceix a la consulta particular oberta al pis principal del número 58 del carrer Taulat. Més endavant, cap al 1929, és nomenat metge auxiliar de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, feina que fa compatible amb la seva activitat com a membre del Cos Mèdic Municipal de Barcelona fins al 1943, moment en què comença a treballar a l’Hospital de l’Esperança amb l'encàrrec rep l’encàrrec d’organitzar un Servei de Geriatria del què en serà el director fins al 1967, moment en què és nomenat director d’aquesta Institució Nosocomial Municipal.

El juny del 1929, guanya la càtedra de Medicina del Treball i l’auxiliaria corresponent de l’Escola Central del Treball i, pocs dies després, presenta a la Universitat el fulletó titulat Los Institutos de Patología del Trabajo, editat per ell mateix després d’haver estat membre de la Comissió Internacional Permanent per a l’Estudi de les Malalties Professionals com a delegat per la Universitat de Barcelona. Exerceix de professor de l’Escola Social de Barcelona, institució que reprèn la seva activitat docent el curs 1940-1941 i on Marià Pañella continua impartint l'assignatura de Medicina del Treball encara a principis dels anys setanta, darrerament amb el càrrec de professor extraordinari.

Encara en la Postguerra, Marià Pañella destaca per la seva activitat com a membre de la directiva del FC Barcelona des del 1946 al 1950 i -com anys abans havia estat Felio Castells- fa de metge dels esportistes blaugranes. Si més no, Marià Pañella destaca perquè, el 28 de setembre del 1948, és el fundador dels primers Serveis Mèdics del Club. Així, a partir d'ara, l’assistència mèdica i esportiva dels jugadors blaugrana se centralitza sota el control del Barça malgrat que, encara, s'ha de recórrer a la Mútua Esportiva quan cal fer radiografies.

El 1914, l’Ajuntament de Barcelona funda l’Hospital de l’Esperança, inicialment anomenat Hospital Asil de la Mare de Déu de l’Esperança tot i que és més conegut com l’Hospital d’Incurables. Els anys quaranta i cinquanta, aquest centre té una gran activitat assistencial i docent alhora que tendeix a convertir-se en un nosocomial de llargues estades. És el 1943 quan, després de guanyar el concurs d’oposició, Marià Pañella comença a treballar com a metge numerari d’aquest Hospital i, tres anys després, hi crea el Servei de Geriatria del que n’és nomenat el cap i el converteix en un centre molt dinàmic on, a partir d’ara, es formen la majoria de geriatres catalans com el mateix Lluís Espinós Tayà, que s’esdevindrà el seu substitut com a cap del servei quan ell es jubila. Amb ells es formen els doctors Jordi de Bofarull Puigdengoles que exercirà a Valls, Josep Bages Civil que ho farà a Girona, Lorenzo Sans Botargues que es traslladarà a Lleida i, entre altres, Ricard Brancos Huguet o Lluís Tomàs Rodó. En aquests anys, a més, Marià Pañella organitza i assisteix a nombrosos congressos nacionals i internacionals de Gerontologia i Geriatria, essent el delegat municipal arreu del món en aquestes reunions de l'especialitat. El Servei de Geriatria de l’Hospital de l’Esperança té un òrgan d’expressió propi per publicar les seves sessions clíniques: Cronicismos, revista que apareix el 1957.

Quan el professor Arturo Fernández Cruz guanya la càtedra de Patologia General de la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1955, estableix un Dispensari de Geriatria a la Clínica de Patologia General de l’Hospital Clínic i encarrega la direcció a Marià Pañella.

Organitzador del I Congrés Espanyol de Geriatria que se celebra a Barcelona l’any 1950, Marià Pañella és un dels fundadors de la Societat Espanyola de Gerontologia i el seu president des del 1965 al 1975. Aquesta Societat, cada any, atorga el Premi Pañella Casas de Geriatria. El 1951, l’Ajuntament de Barcelona reconeix la tasca geriàtrica que està realitzant a l’Hospital de l’Esperança i li atorga el Premi Municipal de Sanitat. Un any després, és nomenat assessor tècnic de Sanitat de l’Ajuntament de Barcelona i, encara el 1952, és nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Casat amb Maria de Montserrat Algarra Roca, filla de qui anys després serà el degà de la Facultat de Dret, Jaume Algarra Postius, Marià Pañella envidua pocs mesos després del seu casament quan ella mor el desembre del 1931 quan només té vint-i-quatre anys. Ell morirà, vidu i sense descendència, cinquanta anys més tard.