Galeria de metges

Neix a Osca però d’infant ve a Catalunya on ja fa els estudis primaris i secundaris. Després, ingressa a la Facultat de Medicina de l’ Universitat de Barcelona i obté la llicenciatura l’any 1948 amb premi extraordinari. De seguida, fa una estada de pocs mesos a París per formar-se amb el professor Merle d’Aubigné a l’Hospital Cochin. Del 1949 al 1953, continua la seva formació en Cirurgia Ortopèdica al Neuffied Orthopaedic Centre d’Oxford, que dirigeix Josep Trueta, alhora que prepara la seva tesi doctoral.

L’any 1953, de tornada a Barcelona, es centra en l’Ortopèdia Pediàtrica i comença a dirigir el Servei de Rehabilitació de l’Hospital Municipal d’Infecciosos, l’actual Hospital del Mar, on es cuida del tractament de les seqüeles de la poliomielitis, malaltia que patia amb caràcter epidèmic el nostre país. Els malalts que necessiten tractament quirúrgic, els opera Rafael Esteve a l’Hospital Sant Joan de Déu si són nens, quan són nenes les intervé a l’Hospital Sant Rafael, on és cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica.

Rafael Esteve es converteix en un impulsor de l’especialització de la Cirurgia Ortopèdica i, especialment, de l’Ortopèdia Infantil, en aquell temps, considerada subespecialitat de la Cirurgia Pediàtrica. Fomentar la necessitat de rehabilitació com a complement essencial en el tractament dels problemes osteoarticulars, és una altra de les seves aportacions més destacades.

L’any 1963, publica el llibre Rehabilitación en Ortopedia i Traumatología, que té una gran acollida a Espanya i, també, a l’estranger ja que el tema que tracta no és gaire conegut a l’època i el text del doctor Esteve s’esdevé un llibre de referència entre els especialistes.

Del 1969 al 1971, Rafael Esteve de Miguel és el president de la secció d’Ortopèdia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona, futura Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Del 1988 al 1990, ara, com a president de la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SECOT) és el promotor de la creació del Grupo de Estudio de Traumatologia i Ortopèdia Infantil (GETOI). Durant onze anys, és el delegat espanyol de la SICOT i un dels impulsors de la creació de la Federació Europea d’ Ortopèdia i Traumatologia (EFORT), entitat en que és membre del seu comitè executiu durant 6 anys. Esteve arribar a ser president de la Girlstone Orthopedic Society, societat constituïda pels especialistes formats en Ortopèdia a l’Hospital d’Oxford.

La Universitat Autònoma de Barcelona li concedeix una plaça de professor titular de l’Àrea de Cirurgia adscrita a l’Hospital Sant Rafel. L’any 1982, elegit membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, pronuncia el discurs La Evolución y el concepto actual de la Ortopedia y Traumatología.

Esteve de Miguel afavoreix la formació professional de nombrosos metges joves i té un paper molt rellevant en el tractament i prevenció dels problemes ortopèdics dels infants. La seva contribució és definitiva en la lluita contra les seqüeles de la poliomielitis, la malaltia de Perthes, el peu bot, la luxació congènita de maluc o les deformacions de la columna vertebral. Rafael Esteve ha estat un dels pioners en la Cirurgia d’allargament dels membres inferiors i en les dismètries conseqüència de la poliomielitis. Amb la seva actuació professional, tant a l’Hospital Sant Joan de Déu com a l’Hospital de Sant Rafael, s’han esdevingut centres de referència mundial de l’Ortopèdia Infantil.