Un pioner de l’Higienisme que triomfa com a metge de cambra a la Cort Reial
Biografia
Neix a Barcelona al si d’una família acomodada. Estudia al Seminari Conciliar on obté el títol de Batxiller en Filosofia el 1814. Comença la carrera de Cirurgia i l’acaba el 1818 amb el títol de batxiller. Tres anys més tard, obté els de llicenciat i doctor. A continuació, fa els estudis de medicina i els conclou el 1822. Un anys abans d’acabar la carrera, Joan Drumen ja intervé com a metge assistencial durant les epidèmies de còlera i de febre groga que s’estan estenent per Catalunya. Atenen infectats al Llatzaret i a l’Hospital del Convent de Sant Jeroni.
El seu esforç i competència en aquestes epidèmies és recompensat amb la designació de vocal i, seguidament, secretari de la Junta Suprema de Sanitat del Regne. Poc després, és nomenat oficial del Ministeri de Governació, càrrec que avui es podria considerar equivalent a l’actual de Direcció General de Sanitat. Aquest nomenament, li dóna gran prestigi professional i precipita la seva designació com a metge de cambra de Sa Majestat la Reina, a qui assisteix en el part del seu fill al costat d’un altre metge de cambra català, Pere Castelló.
Tot seguit, per disposició reial, Drumen és nomenat catedràtic de Patologia Mèdica de la Universitat de Madrid i, després, el claustre el designa director especial de les Clíniques de la Facultat de Ciències Mèdiques de Madrid. El 1861, és elegit membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, esdevenint-ne president electe d’aquesta el 1862.
Durant l’epidèmia de còlera que pateix Barcelona el 1834, com altres metges de l’època preocupats per la virulència d’aquesta malaltia, Joan Drumen escriu una sèrie d’articles divulgatius adreçats a la població que publica a la premsa barcelonina. També, redacta unes memòries: Sobre el cólera morbo i Sobre las doctrinas hipocráticas. A més, és autor del llibre Tratado Elemental de Patología Médica i d’un llibret que titula Año clínico on recull algunes observacions i els casos clínics que ha vist a la seva Clínica Universitària de l’Hospital de San Carlos entre 1852 i 1857.
En reconeixement a la seva trajectòria, entre d’altres, és distingit Cavaller de l’Orde de Carles III i amb la Gran Creu d’Isabel la Catòlica.
MBC
