Galeria de metges

Nascut a Alp, vora Puigcerdà, fa els estudis primaris a Ribesaltes del Rosselló i a Prada de Conflent on s’està dos anys al Seminari menor. Fa el batxillerat a Montpeller ja que, al segle XIX, era més fàcil desplaçar-se des de la Cerdanya a França que no pas a la resta de Catalunya. Acabats els estudis, decideix anar-se’n a estudiar a l’Acadèmia Militar de Toledo tot i que, al cap d’un parell d’anys, canvia d’orientació i els abandona per començar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona.

El 1895, recent llicenciat, fa una estada formativa a França. Quan torna, s’instal·la a Barcelona per continuar formant-se en l’especialitat de Cirurgia a l’Hospital del Sagrat Cor, que en aquell moment té el millor Servei de Cirurgia de Barcelona, dirigit pel doctor Cardenal. Rusca ingressa per fer de practicant al seu equip i, el mateix any, ja hi consten les seves primeres operacions. Francesc Rusca és qui aplica, per primera vegada al nostre país, injeccions intraraquídies de cocaïna com a forma d’anestèsia. L'any 1900, publica aquesta experiència desprès de resultar un èxit en 16 malalts mentre que les primeres notícies sobre l'aplicació de l’anestèsia raquídia són les publicacions del 1899 descrivint les pràctiques del cirurgià alemany August Bier (1861-1949) i uns mesos mes tard del francès Theódore Tuffier (1861-1929).

Francesc Rusca es converteix en un cirurgià de gran prestigi social que compta amb una notable clientela. Treballa molt activament a la clínica privada que compra a Sebastià Recasens, company seu a l’Hospital del Sagrat Cor, que la ven quan guanya la càtedra d’Obstetrícia a la Universitat de Madrid on s’hi s’instal·la definitivament.

L'any 1903, el jove Rusca, mentre prepara la seva tesi doctoral a Madrid, opera al San Carlos i al Instituto Rubio. L’any següent, oposita a la càtedra d’Anatomia de la Universitat de Barcelona però no te èxit però, el 1905, guanya la de Patologia i Clínica Quirúrgica i quan, el 1906, es produeix la inauguració del nou Hospital Clínic, Rusca passa a dirigir la Clínica Quirúrgica C.

La seva mort prematura als 40 anys, s’atribueix a una sífilis molt agressiva, inoculada en un acte professional. El tractament amb mercurials li causa una insuficiència renal que empitjora el seu estat. Visitat pel propi Paul Ehrlich, inicia un tractament amb arsenicals que resulta ineficaç.