Galeria de metges

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1947, es va doctorar amb la qualificació d'excel·lent cum laude per la Universitat de Madrid, el 1951. Deixeble directe del seu pare, Salvador Gil Vernet, es va especialitzar en urologia, el 1956. Nomenat cap del Servei d'Urologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i el 1970, a proposta del Dr. Estapé, aleshores rector de la Universitat de Barcelona, va ser nomenat catedràtic numerari d'urologia. A partir del 1973, va ser director de l'Escola Professional d'Urologia, adscrita a la càtedra i al Servei d'Urologia de l'Hospital Clínic. De 1973 a 1980 va ocupar el càrrec de vicerector de la Universitat de Barcelona, on el 1988 va ser professor emèrit. Des de 1994, també va ser docent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En col·laboració amb el nefròleg Dr. Antoni Caralps, realitza el primer trasplantament d'un òrgan, un ronyó, amb èxit a Espanya, el 1965. També fa el primer trasplantament del món de testicle humà, el 1978. I el 1983 amb la col·laboració del Dr. Laureano Fernández-Cruz efectuen el primer trasplantament de pàncrees també d’Espanya.

Gil-Vernet va fer valuoses aportacions en el camp de la cirurgia urològica que van contribuir a millorar el pronòstic de nombroses afeccions, i fer que l'especialitat fos més eficaç i segura. Entre aquestes aportacions destaquen: la substitució de la bufeta per segments d'intestí en el tractament de les neoplàsies i de la tuberculosi vesical (colocistoplàstia); el desenvolupament de l’abordatge intrasinusal de la litiasi renal; la utilització de tota la via urinària del receptor pels trasplantaments renals; una nova via d'accés retroperitoneal als vasos esplènics; la pràctica de la cirurgia renal sota hipotèrmia; el trasplantament ortotòpic de ronyó; i la cirurgia renal extracorpòria en hipotèrmia per a les malalties vasculars, tumorals i congènites afecten el ronyó i les vies urinàries.

A més, va dissenyar i patentar instruments quirúrgics, així com un mètode radiològic en les operacions de ronyons litiàsics per obtenir la tercera dimensió intraoperatòria. També va introduir les tècniques de microcirurgia utilitzant la microscòpia intraoperatòria, tant en urologia com en andrologia.

Gil-Vernet va ser també un innovador al camp de la docència. Els seus cursos internacionals d'urologia va ser tot un èxit, amb més de 2000 participants en les seves últimes edicions. Aquests participants seguien en directe les intervencions quirúrgiques que es feien a l'Hospital Clínic, des del Palau de Congressos de Barcelona.

Com a cirurgià, el professor Gil-Vernet fou conegut per haver dissenyat i donat nom a nombroses intervencions quirúrgiques. En realitat, un total de quaranta procediments porten el seu nom, entre ells la pielotomia transversa i la pielotomia ampliada, la trigonoplàstia o operació antireflux i l'autoplàstia vesical amb un penjall vesical posterosuperior.

Un cop jubilat, va continuar contribuint a la millora de la cirurgia urològica com ho demostra el seu treball “Cirurgia reconstructiva de la uretra en pacients paraplègics”, usant penjalls escrotals amb doble circulació axial, aconseguint reconstruir amb èxit la uretra danyada.

Autor d'unes noranta pel·lícules sobre cirurgia urològica de gran qualitat i rigor científic, algunes de les quals han estat reconegudes amb la concessió de la medalla d'or al Primer Congrés Mundial de Cine Científic i el primer premi Golden Eagle. El 2008 va ser elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. El 2009, se li va concedir el premi Distinguished Career Award per la Société Internationale d’Urologie i el 2016 el premi Innovators in Urology Award 2016 per la European Association of Urology.

El 1956 es va casar amb Olga Sedó, amb qui va tenir tres fills, dels quals José María i Alfredo, també són metges especialistes en urologia.