Galeria de metges

Fill del propietari d’una llibreria de Tortosa on es reunia la gent culta tortosina per fer tertúlies literàries, una influència que marca Antoni Oliveres que, anys a venir, seria membre del jurat de diversos certàmens literaris i artístics. En aquest ambient, creix i estudia el batxillerat a la seva ciutat natal per fer la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia l’any 1901 amb premi extraordinari. Els seus brillants resultats es demostren ben aviat en publicar un article sobre el tractament de la pneumònia mitjançant embenats humits a La medicina de la niños aquest mateix any de llicenciatura.

Decidit a especialitzar-se en Oftalmologia, es desplaça a París per fer d’ajudant a la Clínica del Doctor Galezowski alhora que assisteix a l’Hospital Hôtel Dieu. Durant la seva estada a la capital francesa, Oliveres Franquet estableix contacte amb els pintors catalans Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Picasso. Precisament, amb Picasso manté correspondència durant anys de la qual es desprèn que el pintor anima Antoni Oliveres a dedicar-se seriosament a la pintura. De tornada a Tortosa, visita París en diverses ocasions i es tracta amb els oftalmòlegs parisencs més destacats als qui presenta els treballs experimentals que fa a Tortosa com la recerca titulada Sur un cas de dechirure de la choroide. Amelioration par le traitement mercuriel que li és reconeguda amb el nomenament de membre de la Societat d’Oftalmologia de París el desembre del 1903.

A finals de l’any 1902, establert ja a Tortosa, Oliveres obre la seva clínica oftalmològica, es casa amb Cecília Pallarés Delsors i té vuit fills dels quals, tres moren essent petits. L’any 1908, és fundador i director de la revista Hojas mensuales de Oftalmologia, una publicació de la qual se’n publiquen sis números i que compta amb la col·laboració dels oftalmòlegs de més renom de Barcelona, Madrid i d’altres ciutats espanyoles i, també, dels més notables de París.

El 1909, Antoni Oliveres Franquet surt elegit regidor municipal i, poc després, el trobem formant part de dues Comissions, la d’Hisenda i la d’Assumptes de Beneficència i Sanitat.

El 1912, presenta la seva tesi doctoral Valor de los sueros y de las inyecciones subconjuntivales de cianuro de mercurio en el tratamiento de la úlcera serpiginosa de la córnea. Oliveres és un dels primers oculistes a plantejar la importància de les afeccions oculars com a manifestació de malalties sistèmiques com també sobresurt la gran experiència que adquireix en el Tracoma, una malaltia molt estesa per les Terres de l’Ebre en aquell temps. El 1908, quan es constitueix l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tortosa, Antoni Oliveres Franquet és elegit secretari de la junta directiva de la institució.

L’any següent, juntament amb el farmacèutic Gerard Vergés Zaragoza, també tortosí, funden el Laboratori Quimioteràpic de l’Ebre. Vergés & Oliveres, S.A. Inicialment, elaboren unes pastilles contra la tos conegudes com les “Tosiletas” però són també coneguts per l’Oli de Fetge de Bacallà, les píndoles de Calci per als malalts de tuberculosi, les pomades infantils i el Linitul que fabriquen per curar llagues, ferides i cremades l’any 1923. Bona part d’aquests productes es comercialitzen amb el nom de GEVE de Vergés & Oliveres. També, la branca dels productes oftàlmics entre els quals destacada molt especialment la 'Pomada Dorada Oftàlmica' de Geve que contenia un 10% de ... en lloc del 2 o 3 que tenen les altres pomades d'aquest tipus. A més, aquests laboratoris publiquen el seu propi Butlletí, de periodicitat bimestral durant quinze anys i que es defineix com una revista d’estudis i progressos de Medicina i Farmàcia. Anys després, Vergés & Oliveres es converteix en BAMA-GEVE, empresa també famíliar.

Durant la Guerra Civil, Oliveres Franquet continua atenent malalts a la seva clínica alhora que, també, assisteix a l’Hospital de Tortosa on atén els soldats amb afeccions oculars fins que, a causa dels bombardeigs que pateix Tortosa, es desplaça amb la seva família a Saragossa on comença a treballar a l’Hospital d’aquesta ciutat. Acabada la Guerra, retorna a Tortosa, molt afectat per la mort l’any 1936 del seu fill gran Antoni Oliveres Pallarés (Tortosa, 1906-1935), oftalmòleg com el pare i molt ben preparat després de diferents estades d’especialització a París i Berlín que mor amb 29 anys en un accident d’automòbil a la carretera de Tarragona quan es dirigeix a una reunió del Sindicat de Metges de Catalunya, del qual n’és conseller.