Galeria de metges

Fill del metge de Les Planes d'Hostoles Salvador Oliveras i de Balbina Farrús, es titula batxiller per l'Institut de Girona el 1944 i, seguidament, estudia la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona. Llicenciat l’any 1953, Joan Oliveras es forma com anestesiòleg amb la seva cosina Maria Oliveras Collellmir, metgessa i primera dona anestesista del nostre país després d’haver estat alumna del professor Robert R. Macintosh, director a Oxford de la primera càtedra d’anestesiologia d'Europa.

Joan Oliveras fa els primers actes anestèsics quan encara l'especialitat no ha estat reconeguda sota la vigilància de la seva cosina al Servei de Neurocirurgia que dirigeix Adolf Ley a l’Hospital Clínic de Barcelona. El 1954, ingressa a la Maternitat Provincial de Barcelona on, sota la direcció de Santiago Dexeus Font, es converteix en el primer anestesista del centre. A més, ben aviat, comença a fer les anestèsies generals de la Clínica Dexeus de la Avinguda del Tibidabo. De fet, el seu destí mèdic ja és ben decidit: Joan Oliveras serà el primer i el millor anestesista obstètric del país.

L’any 1955, Joan Oliveras combina la feina en aquests dos centres amb l’assistència al Servei de Cirurgia de l’Hospital del Mar i, més endavant, exerceix també al Centre Quirúrgic Municipal on adquireix experiència en l’anestesiologia de la cirurgia d’urgència i en la crurgia general complexa. El 1969, decideix introduir l’anestèsia peridural en els paritoris, cosa gens fàcil perquè es tenia el record dels problemes que, feia uns anys, havia causat l’anestèsia raquídia. Tot i això, malgrat la resistència de les llevadores i d’altres metges, Joan Oliveras fa la primera peridural amb èxit a la Maternitat Provincial de Barcelona i és també la primera que es fa a Espanya.

Inicialment, Joan Oliveras organitza el Servei d’Anestesiologia de l’Institut Dexeus. Posteriorment, fa el mateix amb el de l’Institut Universitari Dexeus, més tard s'estructura com a centre docent fins al 1989 que és quan rep l’acreditació del Ministeri d’Educació i Ciència per impartir la docència de postgrau en anestesiologia i reanimació.

Bon anestesiòleg i home bo, Joan Oliveras té un caràcter empàtic i humil que il·lumina els quiròfans. Quan algun cop les coses no van bé en una intervenció, la seva serenitat i eficàcia, fan que el cirurgià es tranquil·litzi i torni la calma. Físicament, és un home ben plantat, elegant, amb un caràcter amigable i tendre, que mai perd els papers. Sempre mesurat i generós però també capaç d’una ironia que, a vegades, té un punt de sarcasme. Tracta tothom amb una gran humanitat amb independència de quina sigui la seva condició social. Tant els seus col·laboradors com els pacients l’adoraven.

Pels seus èxits professionals, Joan Oliveres és objecte de diverses distincions i diferents guardons. Nomenat soci de mèrit de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, la Generalitat de Catalunya el distingeix amb la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari el 2001, coincidint amb la seva jubilació, motiu pel qual és objecte d’un homenatge que, celebrat al Poble Espanyol de Barcelona, compta amb l’assistència del Cos Facultatiu de l’Institut Universitari Dexeus, una nodrida representació de professionals i autoritats públiques,

Vidu de Mariona Bagués i Rovira des del juliol del 2016, que van tenir cinc fills però cap d'ells dedicat a la medicina. Joan Oliveras mor tres anys més tard.