Galeria de metges

Fill d'un membre de carrera judicial, Josep Antoni Salva i Miquel neix a Berga on el pare és secretari judicial. Fa els estudis secundaris a Barcelona i la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) on es llicencia l’any 1943 desprès de l'obligat parèntesi de la Guerra Civil en la què hi participació com a tècnic sanitari de l’exèrcit republicà i ha de passar un temps en un camp de concentració.

Doctorat a Madrid el 1945, Salvà i Miquel f una estada a l’Hôpital Broussais de París on treballa en les camps que més endavant conrearà, com son les accions dels antihistamínics amb el Prof. B. Halpern i el de la hipertensió arterial amb el professor P. Milliez. A la tornada de Paris, col·labora a la càtedra de Farmacologia que dirigeix Garcia Valdecasas, qui el fa professor adjunt, un càrrec que exerceix fins al 1965 quan guanya la càtedra de Farmacologia de Cadis per concurs d’oposició. En els anys previs, exerceix com a dermatòleg amb força èxit. El 1966, passa a la Universitat de València fins al 1969 per traslladat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fins al 1980. En aquest moment, succeint al seu mestre Garcia Valdecasas, obté la càtedra de Farmacologia de la UB i l’ocuparà fins a la seva jubilació l’any 1986.

El seu compromís amb la Universitat el porta a acceptar nombrosos càrrecs de gestió. A la UAB, Josep Antoni Salvà i Miquel es degà de la Facultat de Medicina (1970-73), vicerector (1973-76) i director de l’Institut de Biologia Fonamental (1976-80). És, també, delegat territorial del Ministeri de Sanitat de la província de Barcelona des del 1976 al 1982.

Josep Antoni Salvà i Miquel és membre de la l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears des del 1974, esdevenint vicepresident del 1979 al 1983 i president del bienni 2002-3. A més, mentre és metge assistent de la càtedra de Farmacologia, estudia la carrera de Farmàcia i es llicencia l’any 1951. L’any 1973, ingressa a l'Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i n'esdevé president del 1990 fins al 1994.

Salvà Miquel té una notable tasca investigadora i la seva principal àrea d’interès és la Farmacologia experimental. Especialment, de les accions de certs fàrmacs com els medicaments adrenèrgics, la farmacologia dels medicaments hipotensors en la terapèutica de la hipertensió i la utilització dels esteroides. La seva recerca li permet ser autor de nombroses publicacions científiques. A més, és col·laborador de la indústria farmacèutica, desenvolupant fàrmacs d’alt valor terapèutic com l’Aneurol i el Trombocid. Dirigeix, juntament amb Josep Laporte, la revista Avances en Terapéutica.

Membre de diverses institucions científiques internacionals, com la Société Française d’Allérgie (1953), la Société Française de Pharmacodynamie et de Thérapie (1953), la Société des Physiologistes (1957), el Collegium Internationale Neuro-Psychopharmacologicum (1963), la International Society of Chemotherapy (1963) i la New York Academy of Sciences (1963, Josep Antoni Salvà i Miquel és distingit amb el títol de Chevalier de l’Orde de les Palmes Acadèmiques de França i la Creu del Mèrit de Primera Classe de la República Federal Alemanya, entre d'altres. A Catalunya, rep la Medalla d’Or i és membre d’honor de l’Institut Barraquer. També, la Generalitat de Catalunya li atorga la Medalla Narcís Monturiol el 1992.

L’any 1974, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya amb el discurs Medicación antihipertensiva. Evolución farmacológica de una terapéutica eficaz.