Galeria de metges

Fill de Jaume Calbetó i Baralt (1806-1886), farmacèutic d’Arenys com després ho és el seu germà Josep. Francesc fa el batxillerat a i la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1872. D’estudiant, forma part de la Jove Catalunya, moviment fundat a Barcelona el 1870 i precedent d’Unió Catalanista. Mentre fa la carrera, treballa a la casa de la Caritat de Barcelona com a practicant. Després, durant tres anys, entra com a metge intern al Manicomi de Nova Betlem, institució dirigida i propietat del professor Joan Giné Partagàs, on hi està tres anys.

El 1876, Francesc de Paula Calbetó s’instal·la a Arenys de Mar perquè té notícia que ha quedat vacant la plaça del metge de la població. Aquí, però, Calbetó no fa únicament de facultatiu titular, exerceix nombrosos càrrecs professionals. És director de Sanitat Marítima, sotsdelegat de la Creu Roja i president de la delegació d’Arenys, vocal de la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona sota la presidència d’Antoni Bartumeus i delegat de Medicina del Districte d’Arenys de Mar durant més de vint-i-cinc anys. Per aquesta raó i pel seu reconegut carisma, el 1916, rep l’emotiu homenatge dels metges del Maresme i compta amb l’assistència dels que han estat companys des dels primers anys de carrera, com Salvador Cardenal, Pere Esquerdo, Joan Viura, Josep Maria Bofill o Marià Serra, qui ha estat escollit per lliurar-li un pergamí artístic en nom dels metges de la comarca.

Elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina el 1909 i adscrit a la Comissió de Física des del 1912, és soci de la Societat d’Higiene de Madrid, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i de la Barcelonina d’Amics de la Instrucció. Dos anys abans, el 1910, participa al Primer Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi que se celebra a Barcelona mentre que, el desembre d’aquest mateix any, és un dels fundadors de la Societat de Psiquiatria i Neurologia.

Arenyenc fins al moll dels ossos i fervent catalanista, Francesc Calbetó s’involucra intensament en la vida cultural, social i política de la vila. El 1885, és un dels socis que funden l’Ateneu Arenyenc, és fiscal municipal i jutge de pau durant dècades. Militant d’Unió Catalanista, és president del partit a la seu arenyenca i delegat a les Assemblees Catalanistes de Manresa el 1892 -on s’aproven les Bases de Manresa-. També assisteix a Reus el 1893, a Olot el 1894 i a Balaguer el 1895. Regidor en diverses ocasions i alcalde per reial ordre en diferents biennis entre el 1893 i el 1905. El 1911, proposa al consistori la conveniència de construir un “Port de Refugi” malgrat que no s’aprova fins al 1915. El 1918, és membre de les comissions d’organització del Museu Arenyenc i de la gestora del Port d’Arenys.

Nomenat Cronista oficial d’Arenys de Mar per l’Ajuntament l'any 1887, Francesc Calbetó és autor de Recolecta. Monografies, Memòries, Discursos, Efemérides d’Arenys de Mar, que conté l’Exordi de Claudi Omar i Barrera- i es tracta d'una recopilació de les seves obres completes que es publica el 1922. Aquest mateix any, Calbetó és distingit Cavaller de la Reial Ordre d’Isabel La Catòlica.

Casat amb Carme Córdoba, té una única filla. Un dels seus nebots és el metge arenyenc, Santiago Gras Tarré.