Galeria de metges

Fa els estudis primaris a l'Escola Pia d'Olot i el batxillerat a Girona per, el 1894, començar a estudiar la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona on es llicencia el 6 de febrer del 1900. Després d'haver estat alumne intern per oposició de l'Hospital de Santa Creu, fa de metge a Sant Joan les Fonts però, aviat, marxa a París a fer una estada a la Clínica Aumedo per formar-se en Odontologia. El 1903, torna per treballar a la Clínica Dental del Doctor Bover a Olot i, més endavant, s’estableix pel seu compte en una consulta d'odontologia al carrer de Sant Rafael número 19 de la capital de la Garrotxa.

L'any 1901, Candi Agustí participa en el Congrés d’Unió Catalanista com a delegat per Olot i, poc després, es converteix en el president local de la Lliga Regionalista, càrrec que manté fins a l'inici de la Guerra Civil. Home de conviccions catalanistes, conservador i amic personal de Francesc Cambó, arriba a ser tinent d’alcalde d’Olot des d’on, impulsa la creació de la institució benèfica “La Caritat” per assistir els pobres i els infants, essent el president des de la seva fundació l'any 1914 fins al 1963 i, també, és impulsor del pla de conducció de l’aigua potable de Sant Roc a la ciutat.. A més, el 1912, és un dels metges fundadors de l’Assemblea Local de la Creu Roja a Olot en la qual ocupa la vicepresidència i, a partir del 1956, la presidència. A més, el 1919, presenta un primer projecte per construir el “Grup Escolar” però que no s’inaugura fins al 1932.

Durant la Guerra Civil, Candi Agustí ha de viure amagat per evitar ser detingut pels revolucionaris i –paradoxalment- quan acaba el conflicte bèl·lic, els franquistes el detenen i l’empresonen a la Model de Barcelona, al·legant la seva militància en un partit catalanista. Després d’uns mesos a la presó, és alliberat i pot retornar a Olot per seguir exercint de metge odontòleg.

Home cultivat, col·laborador a les revistes Vida Olotina i El Deler, Candi Agustí és promotor del moviment pro esperanto i forma part del comitè directiu del IV Congrés Regional Esperantista de Catalunya, celebrat a Olot el maig de l’any 1913. Tres anys després, el 1916, és un dels fundadors de la Societat Olotina de Cultura. El 1958, relata la seva experiència entre 1936 i 1939 en el seu llibre autobiogràfic que titula En Josep de Costabella. Odissea d’un olotí durant el domini marxista, que es publica el 1958 i és guanyador del premi del Patronat d’Estudis Històrics Olotins.

El 1963, la ciutat d'Olot ret un acte d’homenatge al doctor Candi Agustí i Trilla que compta amb la participació de diferents institucions olotines La Caritat, la Creu Roja Assemblea Local i l’Ajuntament d'Olot, per lliurar-li l'Encomana al Mèrit Civil de Sanitat. Anys després, el 1970, l’Ajuntament d’Olot li erigeix un monument als jardins adjacents a “La Caritat”, obra l’escultor Lluís Curós. També, un carrer de la ciutat olotina duu el seu nom.

Casat amb Maria Gràcia Masó Simon, dels nou fills que té Candi Agustí, només fa la carrera mèdica Josep María Agustí Masó (Olot, 1916–2008) i cap dels néts és metge.