Galeria de metges

Fill del metge cirurgià Rafael Serradell Vidal, mort el 1900 a Barcelona, i de Francisca Planella Valldeperas, és deixeble de Norbert Font Sagué, eclesiàstic i catedràtic de Geologia dels Estudis Universitaris Catalans així com autor del Catàleg Espeleològic de Catalunya, mestre que sens dubte influeix en la gran afició que el jove Baltasar Serradell té per l’excursionisme i, especialment, en el seu interès per la recollida i col·lecció de roques, fòssils i mol·luscs que ja no abandonarà mai.

Titulat batxiller per l’Institut de Barcelona el 1886, és un dels fundadors i secretari de l’Ateneu Escolar fundat el 1891 mentre està fent la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on obté la llicenciatura el 1899. Pocs mesos abans, el novembre del 1998, exerceix de metge d’ambulància de Sanitat Marítima a bord del vapor Miguel Gallard. Ja llicenciat, comença a treballar en un Dispensari de la Creu Roja de Barcelona, al carrer de les Tàpies. Més endavant, esdevé director mèdic de la Sala de Malalties de la Pell i Vies Urinàries del Sanatori de la Creu Roja fins a la seva desaparició cap al 1924. Aquest mateix any, es constitueix la Mutualitat de Socis de la Comissió Provincial de la Creu Roja de la que forma part com a facultatiu de la Mútua alhora que presideix la seva junta en els primers anys i, després, és vocal.

Encara estudiant, del 1998 al 1899, Baltasar Serradell forma part, com a professor encarregat del laboratori fotogràfic, del Cos Facultatiu de la Clínica Gynecològica de Jaume Queraltó, director de la revista La Gynecologia Catalana on apareix el primer i únic article mèdic que hem localitzat de Serradell: Nota sobre la coexistencia dels xancres veneris i siphylitics.

El 1906, és un dels fundadors de la Societat de Ciències Naturals de Barcelona, creada amb la finalitat d’organitzar l’excursionisme científic. El 1908, pren la denominació de Club Muntanyenc i Baltasar Serradell n’assumeix la presidència donant impuls a la pràctica de l’Espeleologia. La seu d’aquest Club, ubicada al número 14 del carrer Princesa de Barcelona, està dotada d’una important biblioteca, laboratori i divers instrumental científic. Professor lliure de Geologia, Serradell s’encarrega d’organitzar xerrades i promou diverses activitats per als socis, especialment, unes sortides periòdiques amb l’objectiu de recol·lectar diversos exemplars geològics. Conferenciant habitual al Club Muntanyenc, és convidat a altres seus com a l’Agrupació Excursionista Reus on, després d’haver cedit una bona part de peces de la seva col·lecció, assisteix a la inauguració d’un nou local i del Museu de Ciències Naturals, dissertant sobre Espeleología.

El desembre del 1915, la revista Ilustració Catalana dedica unes pàgines al Club Muntanyenc i al seu Museu que titula La ciència a Catalunya. Un nou Museu de Ciències Naturals i explica que aquest espai museístic es divideix en cinc grans seccions: Mineralogia, Petrografia, Paleontologia, Prehistòria i Espeleologia. És autor de diversos articles de fauna que publica a la col·lecció de fascicles Geografía General de Catalunya, al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural i al del Butlletí del Centre Excursionista Barcelonés, entre altres col·laboracions. El 1928, és un dels principals inversors del nou periòdic Excursionisme, que es publica bimensualment fins al 1931.

Posseïdor de les Medalles de Plata i Or que guanya en les Campanyes de Repatriació de Cuba i Filipines, Baltasar Serradell és distingit també amb la Gran Placa d’Honor i Mèrit de la Creu Roja Espanyola així com amb la Creu del Mèrit de la Creu Roja del Japó i també amb una Medalla de Plata de la Federació Ibèrica Protectora d’Animals i Plantes, una Medalla d’Or commemorativa dels Fets d’Armes del Bruc i una Gran Placa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Cadis.

Baltasar Serradell mor a Barcelona el setembre del 1930 i, un any després, les seves col·leccions passen al Museu Martorell que les adquireix a la seva vídua, Esperança Bordoy Llúria, a canvi d’una pensió vitalícia. Alguns dels exemplars d’aquesta col·lecció es troben encara avui exposats a les vitrines d’aquest Museu. La col·lecció petrològica d’en Serradell consta d'uns 1330 registres que -en la seva majoria- són roques sedimentàries i ígnies de Catalunya, més concretament de la província de Barcelona. També, hi ha un fons amb documental i fotogràfic cedit a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.