Galeria de metges

Fill de l'advocat i registrador de la propietat Agustí Bassols Bassols i de Magdalena Prim Santaló, nascuts a Sant Cristòfol de les Fonts i Vic, respectivament, Agustí Bassols i Prim estudia el batxillerat a Olot i fa els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1877. Inicialment, exerceix a la capital de la Garrotxa i a alhora que assisteix a l’Hospital de Sant Jaume d’Olot i és metge forense del jutjat d'aquesta demarcació. En aquests anys a la Garrotxa, Agustí Bassols escriu la Memoria topográfica-médica de Olot, que obté el primer premi de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona (RAMC) i pel qual és nomenat acadèmic corresponent. Simultàniament als estudis de Medicina, comença la carrera de Ciències Físiques i Químiques en la qual, tot i haver-la d’interrompre un temps, obté el grau de llicenciat el 1881.

Un any després, torna a Barcelona per fer de metge auxiliar a l’Hospital de la Santa Creu -on ja havia estat alumne intern per oposició- i, a partir del 1886, esdevé metge de la casa. Interessat per diferents camps de la Medicina, participa en el I Certamen Frenopàtic Espanyol, organitza el catedràtic Giné i Partagàs el 1883. Agustí Bassols hi presenta una comunicació que titula La tristeza hígida y la frenalgia amb la qual es demostra un dels diferents camps de la Medicina que centren el seu interès. Inicialment, han estat les malalties de la gola, nas i orella. Després, és metge higienista i es preocupa per la prevenció de les malalties transmissibles i el problema de la prostitució. En aquest àmbit, és membre de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i forma part de la seva junta amb càrrec de vicepresident i, el 1906, presideix la Secció II de Malalties Infeccioses dins el I Congrés Regional d’Higiene que té lloc a Barcelona.

Si més no, la principal dedicació d’Agustí Bassols s'esdevé la patologia respiratòria, àmbit mèdic en què esdevé no sols un expert sinó també un gran divulgador del coneixement d’aquestes malalties sobre les quals engega una intensa campanya de sensibilització popular a través d’una prolífica obra escrita. La seva primera publicació, la Climatoterapia española en la tisis pulmonar guanya el Premi Garí de 1888, el mateix any en què intervé en el Congrés Internacional de Medicina de Barcelona, intervenint amb una ponència sobre el Tratamiento de la tuberculosis pulmonar.

Notable publicista, Agustí Bassols Prim és redactor de la revista Gaceta Médica Catalana durant gairebé trenta anys, ocupant-se a més de dues seccions: Noticias científicas i Revista Crítica Bibliográfica. El 1903, funda la revista mensual que anomena Contra la Tisis amb l'objectiu de popularitzar els coneixements sobre la tuberculosi. N'és el director en dos períodes: el primer fins al 1905 i, el segon, entre 1910 i 1917. Destaca per la publicació d'articles d’altres metges que ofereixen diferents versions a la seva sobre una mateixa malaltia. És el cas de Manuel Ribas Perdigó i, en aquest cas, la seva discrepància és sobre el tractament de la tisi.

Un tema que li suscita un gran interès és la fisioteràpia respiratòria com mostra l’article La gimnástica respiratoria en las enfermedades de pecho del 1901. El 1908, és vicepresident del comitè organitzador del I Congrés Nacional de Tuberculosi que té lloc a Saragossa on actua de president Rafael Rodríguez Méndez. El 1909, Agustí Bassols és elegit acadèmic numerari i ingressa a la RAMC amb el discurs Orientaciones antituberculoses. Aquest mateix any, publica el llibre Higiene de la tuberculosis alhora que és vocal de la sessió preparatòria del Congrés de la Tuberculosi a celebrar a Barcelona el 1910. Un any després, novament, posa en marxa un projecte editorial, la Revista Médica Barcelona que s’editarà fins al 1921, totalment en català a partir del 1919 quan ja la dirigeix el seu fill Claudi Bassols.

Home de fermes conviccions religioses, Agustí Bassols presideix la Germandat dels Sants Cosme i Damià del 1907 a 1915, és vocal de la junta directiva del Col·legi de Metges de Barcelona que presideix Antoni Bartumeus, és soci de l’Ateneu Barcelonès i secretari de la seva Secció de Ciències Exactes i Naturals el 1887. Àvid conferenciant, disserta sovint tant a la seu d’aquesta entitat com a les de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques o de la Societat Mèdico Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià, entre altres.

Inaugurat el 1896 i juntament amb el doctor Josep Puigcarbó, és coropietari i codirector d’un establiment d’aigües medicinals sulfuroses que es funda al carrer de Casp número 7, al costat del Teatre Novedades, de Barcelona. Ell s’encarrega de la terapèutica pulmonar d'aquest “Gran Establecimiento Terápico-Sulfuroso”, que obre les 24 hores i on hi destaca una Secció d’Electroteràpia muntada amb totes les condicions i amb els avenços més moderns com els d’altres centres europeus que practiquen aquesta incipient teràpia que aplica l’electricitat estàtica i dinàmica en diversos problemes de salut. De la seguretat d’aquestes aplicacions, s’encarrega l’anestesista i especialista en Electroteràpia, Jeroni Estrany. Però, Agustí Bassols també és un expert electroterapista com mostra l’article que publica a La Vanguardia sobre Cuestiones de medicina práctica. El miedo a la electroterapia. D’aquest període professional d'Agustí Bassols, hi ha altres escrits sobre aquest tema com aquest de la Hidroteràpia i la patologia pulmonar.

La diversitat d'interessos i habilitats d'Agustí Bassols, el duu a construir un aparell que denomina 'Analizador volumétric del Doctor Bassols Prim' però també en modifica alguns com amb el pneumoscopi de Bloch i n'inventar altres com un pneumògraf o un polígraf.

Casat amb Claudina Iglesias Balat, té nou fills entre els quals hi ha l’advocat i diputat de la Mancomunitat Josep Maria Bassols Iglesias, el pare jesuïta Romà Bassols SJ i el metge Claudi Bassols Iglesias, que és pare d’un altre metge, Ramon Bassols Parés (1926-2012), que dóna pas a la quarta i cinquena generació respectivament: l’especialista en l’Aparell Digestiu Mercè Bassols Pérez i la metgessa Elena Ribera Bassols. La quarta generació de la nissaga mèdica Bassols compta també amb l’estomatòleg Josep M Casanellas Bassols i amb la doctora Montserrat Bassols Pascual.