Galeria de metges

Fill de Carles Martí, advocat que va ser alcalde de Reus (1979-1983) i de Nellie Henneberg. Obté el títol de batxiller per l’Institut de Reus el 1958 i el de llicenciat en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona (UB) el 1965, mateix any en què es col·legia al Col·legi de Metges de Barcelona.

Tot just acabada la carrera, el 1966, és nomenat professor ajudant de classes pràctiques de la Càtedra de Patologia Mèdica del professor Joan Gibert Queraltó. És un dels professors sancionats, juntament amb Lluís Daufí Moreso i Enric Vilardell Latorre, per haver assistit a l’assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, celebrada clandestinament els dies 9, 10 i 11 de març de 1966 al convent del caputxins de Sarrià (Caputxinada). Es prenen mesures cautelars i se’ls deixa sense feina i sou per la seva participació en els disturbis universitaris. L’expedient de disciplina universitària es resol el setembre del mateix any i Carles Martí queda separat de la docència per un termini mínim de dos anys.

El 1967 guanya una plaça de metge adjunt del Servei de Patologia Mèdica I de l’Hospital Clínic de Barcelona. El 1971 llegeix la tesi doctoral amb el títol Estudio del crecimiento en una población infantil: rasgos biométricos y madurativos a la Facultat de Medicina de la UB, que li ha dirigit el professor Joan Gibert Queraltó i Enric Vilardell Latorre.

Del 1971 al 1974 fa una estada de quatre anys a l’Hôpital des Enfants Malades de París, al Servei de Pediatria del professor Pierre Royer, on aprofundeix els seus coneixements sobre endocrinologia i creixement infantil. Més endavant del 1977 al 1979 fa una estada al Medical Center de la University of California, San Francisco, al servei Dr. Melvin Grumbach, famós endocrinòleg, cap del departament de pediatria de la universitat, on el Dr. Marti s’especialitza en endocrinologia pediàtrica.

Entre tant, en tornar Barcelona el 1974, obté una plaça de metge adjunt a la Clínica Infantil de l’Hospital de la Vall d’Hebron, on romandrà fins al 1982, quan és nomenat cap del Servei de Pediatria de l’Hospital de Sant Joan de Reus. L’any 1986 guanya la plaça de professor titular de pediatria de la Universitat Rovira Virgili (URV). Des de la URV, dirigeix gairebé una vintena de tesis i tesines doctorals dels seus deixebles, impulsa múltiples projectes d’investigació nacionals i internacionals sobre nutrició i creixement, i publica nombrosos articles. Rep l’Alexandre Frias i Roig de Nutrició Infantil (1984, 1986, 1988, 1991, 1993), el Premi Ciutat de Reus (1988), el Premi Sagessa (2000) per la seva trajectòria professional.

Va ser vocal (1983-1986) i vicepresident primer (1988-1992) de la junta de la Societat Catalana de Pediatria; tresorer (1976-1977), vicepresident (1980-1981) i president (1983-1984) de junta de la Societat Catalana d’Endocrinologia i Nutrició; vicepresident de la Sociedad Española de Endocrinología; membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de l’Asociación Española de Pediatría, de l’Endocrine Society (Estats Units d’Amèrica), de l’European Society of Pediatric Endocrinology, de l’American College of Nutrition, de l’European Childhood Obesity Group. Membre del consell d’administració del Centre International de l’Enfance de París (1990-1993); membre del comitè científic de l’Institut Danone (1992-2001). L’Institut Danone va donar el nom de Carles Marti Henneberg al “Premio a la Trayectoria científica”, que atorga anualment, i que és una de les distincions més prestigioses a Espanya per a investigadors en l’àmbit de l’alimentació, la nutrició i la salut.

Estimava les persones, la terra i l’aigua. Es va casar amb Montserrat Jufresa Muñoz i van tenir quatre fills.