Galeria de metges

Fill del metge Josep Dexeus i Bové, el 1917 i amb només vint anys, acaba els seus estudis de Medicina amb premi extraordinari. L’any següent, ingressa a la Casa Provincial de Maternitat de Barcelona com a metge de guàrdia i segueix un internat de dos anys mentre s’especialitza en Ginecologia i Obstetrícia sota la direcció de Josep Roig i Raventós. Després, es forma en Cirurgia amb Enric Seguí i Pou. Obté el grau de doctor en Medicina l’any 1924 i, tres anys més tard, guanya per oposició la plaça de professor auxiliar de Ginecologia i Obstetrícia a la Facultat de Medicina de la Universidad de Zaragoza.

L’any 1935, participa en la creació de l’Institut de la Dona que Treballa, després Clínica Santa Madrona, la primera obra catalana de protecció medicosocial per a la dona embarassada. Dexeus és el codirector des del principi. Guanya la plaça de metge numerari de la Maternitat Provincial de Barcelona l’any 1934 i de la Casa Municipal de Maternologia de Barcelona el 1946 tot i que l’abandona l’any següent en ser nomenat director de la Maternitat Provincial, càrrec que exerceix fins a la seva jubilació el 1967. En aquesta institució, inicia reformes profundes dirigides al benestar de les pacients. A més, crea el Servei de Ginecologia i diversos serveis centrals que milloren l’atenció mèdica de les dones ingressades. L’any 1956, introdueix el mètode psicoprofilàctic per la preparació del part i cinc anys després crea un centre de lluita contra el càncer. L’any 1958, separa les seccions de Maternitat i de Pediatria alhora que obté l’autorització per crear una Escola Oficial de Llevadores adscrita a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

El 1935, funda la Clínica Mater, la primera clínica maternal privada d’Espanya. Tancada durant la Guerra Civil, és reoberta l’any 1939, ja com a Clínica Dexeus. Aquest centre està actiu fins a la seva transformació en l’Institut Dexeus, construïda pels seus fills Josep Maria i Santiago Trias de Bes l’any 1973. Pocs dies abans de la seva mort, Dexeus assisteix a la inauguració de la nova seu.

Ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona com acadèmic corresponent l’any 1925. El 1958, ho fa com a numerari amb el discurs Profilaxi fetal. Aquest mateix any, funda i dirigeix la revista Progresos de Obstetricia y Ginecología. És nomenat president de l’Associació de Ginecologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears l’any 1942. El 1962, és nomenat president de l’Asociación Ginecológica Española.

Dexeus és un dels renovadors de l’especialitat, a la que dóna una orientació quirúrgica que no tenia. Entre les seves fites, destaca la tècnica del fòrceps baix i millora la de versió. S’oposa a l’assistència domiciliària del part i defèn l’atenció hospitalària. Sempre va tenir una gran preocupació pel benestar de les seves pacients i és un dels introductors de l’analgèsia obstètrica. Amb la col·laboració de l’anestesiòleg Joan Oliveras, és iniciador de l’aplicació de l’anestèsia peridural, que va constituir una gran novetat a l’època.

Mor a Sils, afecte de la malaltia de Parkinson, el 17 de maig de 1973.