Galeria de metges

Fill del gran ginecòleg i renovador de l’Obstetrícia, Santiago Dexeus Font i de Montserrat Trias de Bes Giró, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on obté la llicenciatura amb qualificació d’excel·lent el 1947. Seguint la petjada paterna, s’especialitza en Obstetrícia i Ginecologia a la Maternitat Provincial de Barcelona fins al 1950, convertint-se ben aviat en un virtuós de la tocúrgia. Després de guanyar les oposicions de l’Estat a maternòleg, Josep Maria Dexeus és nomenat director de l’Institut Municipal de Maternologia, popularment conegut com 'La lactància'. Prèviament, segueix uns cursos sobre direcció hospitalària que s’imparteixen a Madrid i, durant uns mesos, es veu obligat a traslladar-se setmanalment a la capital de l’Estat.

A més, durant més de 20 anys, Josep Maria Dexeus exerceix una activitat professional privada a la Clínica Dexeus de l’Avinguda del Tibidabo, fundada pel pare l’any 1935 i coneguda també com a Clínica Màter, centre que va ser la primera maternitat privada a Espanya. Alhora, col·labora a la Clínica de Santa Madrona i al Dispensari de Ginecologia de la Caixa de Jubilacions. I, en aquesta mateixa època entre 1959 i 1969, encara té temps per treballar com a professor a l’Escola d’Infermeres de l’Institut de Santa Madrona a més de col·laborar als cursos d’especialització que s’imparteixen a l’Institut Provincial de Maternitat.

El 1973, juntament amb el seu germà Santiago i amb els seus col·laboradors Josep Maria Carrera i Alfons Fernández-Cid, funda l’Institut Dexeus al Passeig de la Bonanova, centre que no triga a vincular-se a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i passa a denominar-se Institut Universitari Dexeus. Josep Maria es va dedicar no només al disseny i organització del centre amb gran il·lusió sinó també es va mobilitzar per aconseguir el suport econòmic necessari per dur a terme l’obra. Un cop inaugurat, l’extraordinària activitat clínica, docent i investigadora que desenvolupa, fa que ràpidament es converteixi en un referent nacional i internacional de l’especialitat. Els seus simpòsiums anuals compten amb l’assistència de professors i alumnes d’arreu del món. Josep Maria Dexeus és director del centre des del 1973 fins al 1990. Sota la seva batuta, s’aconsegueixen uns avenços mèdics molt notables com ara l’anestèsia peridural i la consecució del primer 'bebè proveta' de l’Estat espanyol l’any 1984. A més, ell és el dissenyador de multitud de noves tècniques com la 'maniobra del polze' per diagnosticar possibles trencaments uterins, la cleisi instrumental per a les hemorràgies uterines postpart o el “Kjelland articulat”, una modificació del fòrceps de Kjelland original, que facilita la seva introducció.

Quan el nombre d’alumnes ex residents de l’Institut supera la centena, Josep Maria Dexeus funda -juntament amb Josep Maria Carrera- l’Associació de Metges Ex Residents de l’Institut Dexeus (ARID), que des de la seva fundació el 1983, celebra dues reunions anuals. Amb una intensa activitat editorial i de publicar diverses monografies sobre temes de l’especialitat i nombrosos articles científics a revistes nacionals i internacionals, és director de la revista Progresos de Obstetrícia y Ginecología, fundada per Santiago Dexeus Font a més de revisor de la segona edició del Tractado de Obstetricia, escrita pel mateix Dexeus pare el 1949.

Josep Maria Dexeus ocupa els més alts càrrecs en la seva especialitat. Així, a més de ser membre honorari de les Societats de Ginecologia i Obstetrícia de nombrosos països com Portugal, Argentina, Xile, Itàlia, etc., és president del 1979 al 1988 de la Societat Espanyola d’Obstetrícia i Ginecologia (SEGO), delegat davant la Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia (FIGO) o, entre altres, és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 1993. El 2005, rep el nomenament d’acadèmic de la International Academy of Perinatal Medicine (IAPM) i el de membre d’honor de la World Association of Perinatal Medicine (WAPM). A més, és distingit amb nombrosos premis i guardons al llarg de la seva vida acadèmica com són la Creu de Sant Jordi del 1997, el premi Jordi Gol i Gurina que atorga l’Acadèmia de Ciències Mèdiques a la trajectòria professional i, entre altres, Medalla Josep Trueta.

En complir 70 anys i jubilat l’any 2004, Josep Maria Dexeus és objecte d’un homenatge al Palau de Pedralbes que li organitza la professió mèdica comptant amb l’assistència de nombroses autoritats polítiques, sanitàries i acadèmiques com el president Pujol, el conseller de Sanitat Xavier Trias o, entre altres, el president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Josep Laporte. Casat en primeres núpcies amb Anna Maria Madí Pol, van tenir dues noies i un noi, Santiago Dexeus Madí, continuador de la nissaga mèdica tot i que dedicat a la Medicina General. Posteriorment, es torna a casar amb la pintora Rosa Gelpí Monasterio, que va tenir cura d’ell durant els deu anys de la seva llarga malaltia d’Alzheimer fins a la seva mort.