Galeria de metges

Fill de l’oftalmòleg Eduard Arruga i Corominas, col·laborador del reconegut Dr. Manuel Menacho Peirón, i de Dolors Liró. Acabat el batxillerat el 1902, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona, obtenint la llicenciatura l’any 1908. Atret de bon principi per l’oftalmologia, amplia estudis a l’Hospital de Berlin Königliche Charité, al costat de Hirschberg. Després es trasllada a Paris, on treballa amb de Lapersonne a l’Hôtel - Dieu, col·labora amb Landolt i Gonin, i assisteix a classes a l’Institut Pasteur de Paris. De tornada a Barcelona, rep formació extrauniversitària del famós Dr. Menacho. L'any 1901 i fins el 1908, es converteix en el seu adjunt. Es doctora el 1927 amb la tesi Una modificación sencilla y eficaz de la dacriocistorrinostomía.

Exerceix a Barcelona i l’any 1931. Presideix la Societat Oftalmològica de Catalunya. Crea la seva pròpia clínica el 1934 i la manté oberta tot i que durant la guerra civil resideix a Suïssa. Torna després del conflicte i esdevé un oftalmòleg de projecció i prestigi internacionals que, entre altres tècniques, aporta la faquectomia completa amb càpsula, emprant “la pinça d’Arruga”, especialment dissenyada per ell. També és ben reconegut per la cirurgia dels despreniments de retina.

El 1952, és distingit com acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. El seu discurs d’ingrés tracta sobre Los progresos de la cirugía ocular. Anys després, llegeix el discurs inaugural de curs sobre Comentarios referentes al glaucoma (1970). Arruga és un dels col·laboradors dels Congressos de Metges de Llengua Catalana.

D’ideari conservador, Franco li atorga el títol de Comte d’Arruga (1950). És, també, guardonat amb la Gran Creu d’Alfons X el Savi i la Medalla Gonin del Comitè Internacional d’Oftalmologia i membre honorífic d’acadèmies espanyoles i estrangeres.

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya conserva una escultura en honor seu.