Galeria de metges

Fill de Jaume Cardús, un dels dirigents i secretari general del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria), primer militant de la Unió Catalanista i, després, d’Esquerra Republicana de Catalunya, abans i durant la Guerra Civil fins que la família Cardús ha d’exiliar-se a França el gener del 1939. En David fa la carrera de Física, Química i Matemàtiques a la Universitat de Montpeller i, després e fer un curs d’homologació del títol de batxiller espanyol, es llicencia en Medicina el 1942. Torna a Catalunya on, després de complir dos anys de Servei Militar a Olot, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1949. El 1953, becat pel govern francès, marxa a París per especialitzar-se en Cardiologia als Hospitals Boucicaut i La Pitié.

Posteriorment, David Cardús s’està fent recerca al Departament de Cardiologia de la Universitat de Manchester durant un temps. El 1957, en un congrés, un científic americà d’origen alemany li proposa treballar amb ell als Estats Units. Sol·licita una nova beca i marxa cap a Amèrica tot sol perquè les autoritats americanes li deneguen els visats per a la seva dona Francesca Ribas, filla del metge Francesc Ribas Soberano, i les filles amb la impossibilitat d’obtenir-lo abans de 3 anys, ja complit el contracte de treball i acceptat el compromís de nacionalitzar-se nord-americà.

Després d’estudiar Matemàtiques a la Universitat de Michigan, el doctor Cardús comença a treballar als Serveis de Recerca Mèdica de l’Exèrcit de l’Aire americà a Alburquerque, a l’estat de Nou Mèxic, on s’està dissenyant el programa de l’aire nord-americà. Cardús es dedica a observar i analitzar les reaccions del cos humà –i d’altres òrgans com el cor- durant els vols dels pilots d’avió fins al 1960. Quan es funda la NASA amb seu a Houston, a l’estat de Texas, el metge català s’hi trasllada com a personal mèdic de l’Exèrcit de l’Aire alhora que passa a formar part de l’equip seleccionador i adaptador fisiològic dels astronautes nord-americans i, concretament, de la selecció dels primers astronautes que viatgen a l’espai.

És el 1960, després de presentar la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona amb el títol d’Estudios sobre la capacidad humana para el esfuerzo mecánico, quan David Cardús es queda a viure als Estats Units de forma definitiva i es dedica a la investigació en Cardiologia, a la Fisiologia Gravitatòria, a la Rehabilitació i l’Envelliment així com a les aplicacions de la informàtica i dels models matemàtics en l’àmbit de la Medicina.

Investigador de la Baylor University de Houston en el camp dels estudis físics i fisiològics dels astronautes i a la RICE University d’aquesta mateixa ciutat on imparteix classes de matemàtiques, el 1979, és fundador de l’Institut Nord-Americà d’Estudis Catalans [American Institute for Catalan Studies] amb seu a Houston on, en aquell moment, hi arriben a viure una quarantena de famílies de científics catalans. Entre d'altres, en Carles Vallbona amb qui publica diversos articles. El doctor Cardús és, també, icepresident de la Federació d’Entitats Catalanes d’Amèrica del Nord i, de l’Institut de Cultura Hipànica.