Galeria de metges

Fill del Dr. Jacint Vilardell, metge barceloní que exercí a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i fou el metge del president la Generalitat de Catalunya Francesc Macià. Al pocs dies d'iniciada la Guerra Civil l'any 1936, va ser amenaçat i va haver de marxar primer a París i després a Suïssa, on va trobar feina de director d'una clínica de nutrició. La resta de la família es va exiliar a Roma, a casa de l'àvia materna d'en Francesc Macià, que era italiana. Després va anar a estudiar a un col·legi de Lausana (Suïssa).

Finalitzada la guerra, la família Vilardell torna a Barcelona i en Francesc acaba el batxillerat, el 1943. Es llicencia en medicina a la Universitat de Barcelona el 1949. Va ser alumne intern del servei de medecina de l'Hospital Clínic i després seguint la tradició del seu pare, entra com a metge assistent al servei de digestiu de l'Hospital de Sant Pau dirigit pel Dr. Gallart Monés, combinant aquesta tasca amb la de metge de guàrdia a l'Hospital del Mar (1949-1959).

El 1950 obté una beca d'un any del govern francès per estudiar a París, a l'Hospital San Antoine i un altre, també d'un any, al servei de digestiu de la Universitat de Pennsilvània dirigit pel Dr. Henry L. Bockus, considerat el gastroenteròleg més reconegut internacionalment.

El 1954 torna a Barcelona, incorporant-se a l'Hospital de San Pau. Sempre inquiet per adquirir noves experiències i coneixements, aconsegueix una beca del National Institute of Health, per desenvolupar un projecte de recerca a la Universitat de Pennsilvània amb el Dr. Bockus. L'experiència americana va ser engrescadora, però curta, per la qual cosa decideix tornar a Filadèlfia, el 1959, com a investigador amb una beca de tres anys per fer estudis sobre citologia digestiva, que li permeten obtenir el grau de doctor per la Universitat de Pennsilvània.

Es reincorpora el 1962 al servei de digestiu a l'Hospital de la Creu i Sant Pau, coincidint amb la jubilació del cap de servei el Dr. Tomàs Pinós. Es convoca la plaça vacant i l'aconsegueix per concurs als 36 anys, càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació el 1996. El Dr. Vilardell va continuar els cursos de digestiu que havia creat el Dr. Gallart interromputs els tres anys de la Guerra Civil fins a l'actualitat (més de 100 cursos).

La seva preocupació per la sanitat del país, el va portar a acceptar càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat, entre 1979 i 1982, com a director de planificació sanitària, i fou un dels artífexs del sistema de metges interns residents, coneguts popularment com els MIR, de la sanitat pública espanyola.

Com a gastroenteròleg va impulsar nombroses publicacions científiques nacionals i internacional. Va col·laborar en congressos de la seva especialitat. Fou president de la Societat Europea d'Endoscòpia Digestiva (1970-1974), de l'Associació Mundial de Gastroenterologia (1982-1990) i del Council of International Organization of Medical Science (CIOMS) (1987-1995). Organisme creat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la UNESCO a principis de la dècada dels cinquanta per reflexionar i assessorar sobre Ètica Mèdica. El coneixement d'idiomes, parlava fluidament anglès, francès, italià i es defensava bé amb l'alemany, van facilitar els nomenaments en les institucions internacionals.

Entre altres distincions, fou doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa (1974) i de Saragossa (1990), president de l'Associació Europea d'Estudis del Fetge (1977-1979), president de la Comissió Nacional de Digestiu (1978-1982), rebé la Creu de Sant Jordi (1987), acadèmic numerari de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1997), Medalla Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya al mèrit sanitari (2003), premi a l'excel·lència professional del Col·legi de Metges de Barcelona (2005) i la Medalla d'Or de l'Institut Medicofarmacèutic de Catalunya (2017).

El Dr. Vilardell va ser un home culte, de pensament ampli, amant de la lectura i de la música. El seu excel·lent currículum científic i la seva llarga tasca de gestor, no ofegaven el que fos un metge humanista, de pensament cristià. Es considerava un metge de persones amb visió i defensava una medicina integral. Pensava que per tractar al pacient són tan importants les 'actituds' com les 'aptituds, coneixements i habilitats', proposant alhora la compassió o l'empatia. El Dr. Vilardell insistia que la professionalitat del metge inclou tractar la malaltia i disminuir els símptomes, és clar, però també fer costat al malalt per tal que pugui viure el seu nou estat amb una sensació de màxim control.