Biografia
Fill únic d’una família modesta, passa part de la seva infància a Buenos Aires (Argentina), en guardarà sempre un record ple de tendresa i afecte. En tornar a Catalunya, els avis materns adquireixen un forn de pa a Sant Cugat Sesgarrigues, a prop de Vilafranca del Penedès. Considera sempre més el Penedès com la seva terra d`adopció. De sòlides conviccions cristianes, profundament enamorat de Catalunya, bon coneixedor de la seva història, milità a Unió Democràtica de Catalunya a partir dels anys 70.
És el primer de la família en obtenir un títol universitari. Es llicencia en medicina i cirurgia el 1946. Forma part de la primera promoció de metges que inicien els estudis després de la Guerra Civil espanyola. La seva primera consulta l’obre al carrer del Carme, al Raval, a tocar del mercat de la Boqueria. Poc després es trasllada al carrer Girona, per sota la Diagonal, on treballarà fins a la jubilació.
S’incorpora al servei d’ORL de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l’any 1948, sota el mestratge del Dr. Joaquim Abelló Rosset. En aquest centre hospitalari exerceix durant tota la seva vida professional. Ocupa el càrrec de cap de secció dedicat a la Rinologia des de l’any 1963, fins a la seva definitiva jubilació l’any 1990.
Cal destacar que professionalment és un home inquiet i obert a les novetats que s’imposen arreu d’Europa. Tot i les difícils circumstàncies polítiques i econòmiques de la tardana postguerra realitza múltiples viatges a l’estranger, que li permeten iniciar una llarga y sòlida col·laboració professional i d’amistat amb prestigiosos companys del món de l’ORL, especialment els doctors G. Guillén, H. Massing, C. Migueis i G. Sulsenti. Formen tots ells un selecte grup de metges que col·laboren a definir i sistematitzar internacionalment la rinologia com una branca de l’ORL. Tots ells es consideren deixebles d’un mestre excepcional, el professor Maurice Cottle.
Presenta la ponència Rinoplastia funcional y correctora y sus bases anatomofisiológicas en el VII Congreso Nacional de Otorrinolaringología celebrat a Sevilla l’any 1969. El treball presentat permet a moltes generacions d’ORL espanyols accedir i familiaritzar-se amb les tècniques quirúrgiques proposades per M. Cottle.
Participa com a docent en cursos de cirurgia nasal a Leyden (Holanda), Bordeaux (França), Erlangen (Alemanya) i Bolonya (Itàlia) durant les dècades de 60, 70 i 80. S’implica en la creació de l’European Rhinologic Society, de la qual arriba a ser president el 1972. Una de les seves majors fites professionals és organitzar el V European Rhinologic Society Congress el juny del 1972 a Barcelona. Constitueix un dels primers cursos internacionals mèdics que es fan a la ciutat i el primer en el món de l’ORL espanyola.
Obté el premi de la Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patologia cervical facial (SCORL i PCF) el 1972, per el treball titulat Vías y técnicas de abordaje de los senos posteriores. Obté el títol de Doctor en Medicina i Cirurgia amb la tesi Rinomanometría clínica amb la qualificació de Sobresaliente Cum Laude, el 1973.
Ocupa la presidència de la SCORL i PCF el 1980, és soci d’honor de múltiples societats científiques llatinoamericanes i participa en tots els congressos que organitza l’European Rhinologic Society.
Excel·lent mestre, sempre proper, amb una càlida presència que dóna confiança als joves especialistes d’ORL en formació, magnífic cirurgià, generós en la docència, disciplinat, gran treballador, i dotat d’un envejable sentit de l’humor, mor a 82 anys a causa d’una cruel i llarga malaltia. Per a tots els qui van estar a prop d’ell, la seva lluita contra la malaltia del Parkinson en les seves fases més avançades fou exemplar.
JMGi