Galeria de metges

D’una família originària de l’Alt Camp, instal·lada a Barcelona, propietària d’una botiga de queviures. De nen, Santiago Montserrat Esteve demostra interès per la ciència, particularment, per l’Astronomia i les Matemàtiques. Té, també, facilitat pels idiomes i acaba parlant anglès, francès i, sobretot, alemany. El 1927, comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia amb un expedient brillant el 1933 juntament amb Màrius Torres i Jaume Elias, companys de carrera que estableixen una amistat de per vida.

Ja metge, el gener de 1934, Montserrat Esteve entra com a metge auxiliar a l'Institut Mental de Santa Creu, essent adscrit al Departament de Dones que dirigeix Joaquim Fuster Pomar. Al cap de poc temps, aconsellat per Emili Mira, marxa a Viena per formar-se en Psiquiatria. Hi roman un any, treballant amb el matrimoni Bühler (Charlotte i Karl), els doctors Pötzl i Hans Hoff i, sobretot, a l'Escola d'Adler. Especialment, es dedica a la Psiquiatria Infantil, la hipnosi, les afàsies i les agnòsies. També, l'any 1934, realitza pràctiques al Wiener Landes Heil und Pflegeanstalt 'Am Steinhof' für Geistes und Nervenheilkunde.

L’octubre del 1936, només esclatar la Guerra Civil, Santiago Montserrat torna a Barcelona i és nomenat metge psiquiatre amb destí al Sector Centre, a l’Aragó. Sota les ordres d’Emili Mira, organitza aquest sector i munta un hospital psiquiàtric a Lleida. Un cop acabada la Guerra, ha de superar les proves de depuració per haver estat capità metge de l’exèrcit republicà, circumstància que li comporta un notable trauma emocional. Crea, junt amb el doctor Irazoqui, l'Institut Psicomèdic Barcino, una institució psicopedagògica per a nens.

Montserrat Esteve s’incorpora, també, a la Clínica Mèdica A del professor Agustí Pedro Pons a l'Hospital Clínic on hi desenvolupa la major part de la seva activitat científica. Encarregat de la direcció del Dispensari de Medicina Psicosomàtica i Psiquiatria, potenciant l'assistència psiquiàtrica i psicosomàtica ambulatòria així com la relació amb l’Àrea d’Hospitalització. Col·labora en la redacció dels capítols relacionats amb la Psicologia i la Psiquiatria del Tratado de Patología y Clínica Médica de Pedro Pons. A més, és el creador d'una veritable escola de Psicologia i Psiquiatria que fomenta la investigació psicofarmacològica i psicofisiològica, divulgadora en l'àmbit docent de les “psicoteràpies menors” com, entre d'altres, la hipnosi. Més tard, alguns dels seus deixebles ocupen diferents càtedres universitàries com els professors Josep M Costa Molinari, Carles Ballús i Julio Vallejo.

Secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, funda l'Associació de Cibernètica Mèdica, una altra de les seves dedicacions. L’any 1968, quan Agustí Pedro Pons es jubila, el doctor Montserrat accepta fer-se càrrec de l’organització del Servei de Psicosomàtica de la Seguretat Social a la Residència del Generalísimo Franciso Franco, actual Hospital Universitari Vall d’Hebron. Anys després, quan es crea la Unitat Docent de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma, Santiago Montserrat, amb la categoria de professor agregat, organitza i dirigeix l'assignatura de Psiquiatria per a generacions de metges catalans.