Galeria de metges

Fill petit de Francesc Carreras i Duran, destacat argenter i joier originari de Mataró, es decanta per la Medicina quan els dos germans grans ja continuen el negoci familiar. Acabada la carrera a la Universitat de Barcelona, amplia estudis a diversos països tot i que, principalment, va a França. De tornada a Barcelona, el 1962, funda la Clínica Oftalmològica gairebé alhora que és nomenat substitut de la càtedra de Terapèutica i Art de Receptar de la Facultat de Medicina. Aquest càrrec mai l’arriba a exercir però li permet satisfer la seva vocació docent en formar part del professorat de l’Institut Mèdic de Barcelona, on dóna diversos cursos d’Oftalmologia.

L’any 1875, publica Clínica Oftalmológica, un text en el que descriu el funcionament de la seva clínica i la seva casuística: 20.743 malalts dels quals un 50 % són gratuïts i unes 1.000 intervencions majors, 400 de cataractes. Lluís Carreras, home meticulós i ordenat, anota les histories clíniques dels seus pacients en un total de 43 volums i, també, les seves intervencions quirúrgiques en uns altres quatre volums.

El doctor Carreras és un oftalmòleg científic que modifica alguns instruments per poder reconèixer les alteracions de la refracció i elaborar -amb diseny propi- una escala mètrica decimal per a mesurar l’agudesa visual. Ell és el primer en el nostre entorn en utilitzar la cocaïna a la conjuntiva i a la còrnia com un agent anestèsic i en la terapèutica d’algunes afeccions oculars. Aquesta experiència, el 1884, la publica a la Revista de Ciències Mèdiques de Barcelona, de la que n’és propietari i director des del 1885 al 1890 i on hi publica els seus articles més importants. Juntament amb Ramon Coll i Pujol (1845-1915), hi escriuen l’article que presenta l’estadística demogràfica sanitària de Barcelona amb els registres de totes les defuncions de la capital i de tots els pobles de la província de Barcelona des del 1877.

Lluís Carreras, a més, publica en diferents revistes mèdiques com El Compilador Médico, la Independencia Médica, Gaceta Médica de Catalunya, i Gaceta Médica Catalana.

A començaments del 1888, la mort d’un fill seu, també metge oftalmòleg, el duu a abandonar la pràctica de la medicina.