Galeria de metges

Fill del catedràtic de patologia i clínica mèdica de la Universitat de Barcelona el professor Joan Gibert Queraltó, en Joan Gibert Rahola es gradua com a metge a la Universitat de Barcelona l’any 1969. És alumne intern a la Càtedra de Farmacologia del professor Francisco García-Valdecasas. El 1971, quan el professor Eduard Cuenca guanya la Càtedra de Farmacologia de la Universitat de Cadis (UCA) decideix marxar a Cadis. Gibert aviat aconsegueix la plaça de professor adjunt de la càtedra, allí junt amb Cuenca contribueix a la creació d’un grup de psicofarmacologia, amb catedràtics i neuròlegs, que facilita formació en aquesta matèria a un gran nombre de farmacòlegs i de psiquiatres espanyols.

El 1989, quan Eduard Cuenca guanya la Càtedra de Farmacologia de la Universitat d’Alcalà, Gibert guanya l’oposició a catedràtic de l’especialitat a Cadis. A l’UCA arriba a ser director del Departament de Neurociències de l’Hospital Universitari de Cadis, degà de la Facultat de Medicina des del 5 de febrer de 2003 i vicerector de la Universitat de Cadis (UCA).

Persona amb un notable sentit de l’humor i gran capacitat de comunicació, cosa que fa que sigui convidat habitual a reunions i congressos sobre psicofarmacologia en tot el territori espanyol, àrea on es converteix en un expert. Les seves presentacions i conferències són especialment formatives, és assidu assistent al Congrés Nacional de Psiquiatria, malgrat que no és psiquiatre i participa en les societats professionals nacionals i internacionals.

Investigador del funcionament del sistema nerviós central va efectuar un gran nombre d’investigacions que el situen entre els investigadors espanyols més productius i brillants. En el camp de la docència va tenir l’afecte dels estudiants, que el veien proper i amable.

Mor a la població de Roses a l’Alt Empordà, on fou enterrat al panteó familiar.