Galeria de metges

Fill del metge granadí Manuel Rodríguez Carreño (1820-1870), autor de la Topografía Médica i Estadística de la villa de Dalias, Almeria, Rafael Rodríguez Méndez es titula batxiller en Arts el 1863 i -contra la seva voluntat només per complaure el pare- obté la llicenciatura a la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada el 1868 on, dos anys després, s’hi doctora després d’haver estat alumne intern pensionat a la capital granadina. Home de gran vocació universitària, Rafael Rodríguez Méndez és professor auxiliar de distintes matèries a la Facultat de Medicina de Granada fins al 1874, any en què guanya les oposicions a la càtedra d’Higiene Privada i Pública de la Universitat de Barcelona (UB). Només arribar, es converteix en el darrer acadèmic numerari no electe de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona que es nomena automàticament per dret de càtedra. L’any anterior, ho ha estat per les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Granada i València. A Barcelona, poc després, és designat secretari de la Facultat de Medicina i, a partir del novembre del 1901, esdevé rector de la UB per Decret Reial, càrrec del qual dimiteix el 1905.

A Barcelona, Rodríguez Méndez té una activitat frenètica, participant en nombroses activitats docents, educatives, socials i polítiques. Ja el 1875, juntament amb el farmacèutic Francesc Benessat, funda el Centre Higiènic Mèdic, una entitat pionera a Espanya que neix amb la voluntat de prestar serveis de desinfecció, embalsamament, vacunació i divulgació d’unes praxis professionals profilàctiques d’acord amb els avenços de la ciència. President de la Societat Mèdica “El Laboratorio” el 1876 i vicepresident de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques el 1877, a més de president de la seva Secció d’Higiene. Aquest any destaca també com a director de la Revista de Higiene, una separata de la publicació Medicina y Cirurgía Prácticas. I, encara l’any 1877, és nomenat soci estranger de la Societat Francesa d’Higiene que s’acaba de crear a París on ha assistit al Congrés Higiènic que s’hi ha celebrat, com, més endavant, fa a Budapest.

El 1878, Rodríguez Méndez és un dels fundadors de la Gaceta Médica de Cataluña, revista quinzenal que dirigeix des de la publicació del primer número fins a la seva mort el 1919. Aquesta capçalera, que té una gran influència al país, es publica fins al 1921 quan pren el nom de Gaceta Médica Catalana per continuar sent l’aparador d’actualitat dels diferents àmbits mèdics, tant nacionals com internacionals. Rodríguez Méndez hi havia creat una secció d'Higienisme amb articles originals com el que ell mateix escriu Estadística Demogràfica Sanitària de Catalunya, treball que es pot considerar el primer d’estadística mèdica que es fa a Catalunya. Rodríguez Méndez és també revisor de les traduccions de diverses obres com la del Tratado elemental de las enfermedades de la mujer d'A Elleaume del 1873 o Tratado de Patología Interna de KF Kunze que es publica el 1877. A més, és un autor prolífic de diversos textos i col·laborador de nombroses revistes professionals, moltes de Barcelona com ara la Revista Frenopática Española, La Higiene para todos, Boletín del Ateneo de Alumnos Internos de la Facultad de Medicina de Barcelona, El Protector de la Infancia, Boletín de la Academia de Higiene o La Independencia Médica. D’altres de diferents capitals catalanes com La Medicina Contemporánea de Reus i La Unión Médica de Lleida. I moltes de diversos indrets com de la Revista Médica de Sevilla, Crónica de Ciencias Médicas de Manila, La Prensa Médica i La Gaceta Médica de Granada. Moltes de Madrid com La Medicina, El Siglo Médico, La Aspiración Médica i Revista de Medicina y Cirugía Prácticas o España Médica però també de París com el Journal d'Hygiene o de l'Havana a la Crónica Médico-Quirúrgica, per citar-ne només algunes.

L’abril del 1879, Rodríguez Méndez és nomenat codirector del Manicomi de Sant Boi de Llobregat on, fins a la seva renúncia al càrrec el febrer del 1882, introdueix diverses innovacions, especialment l'aplicació de la Musicoteràpia. Recupera la capçalera La razón de la sin razón, creada per Antoni Pujadas i que deixa d'editar-se quan mor el 1881. El 1883, presenta la ponència que titula El Manicomio. Notas clínicas en el Primer Certamen Frenopàtic Espanyol que, organitzat pel catedràtic Joan Giné i Partagàs, se celebra a Barcelona. Ell –juntament amb Bartomeu Robert, Ignasi Valentí, Antoni Mola i Artur Galceran- forma part del tribunal revisor de ponències. Després, és secretari general del Congrés Internacional de Medicina que se celebra amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Després, és president de la Secció Sisena del Congrés de Primera Ensenyança de 1909 i del I Congrés Internacional de Tuberculosi del 1910.

En l’àmbit social, amb l’impuls que li dóna el seu càrrec de rector de la Universitat de Barcelona, Rodríguez Méndez promou una sèrie de conferències dominicals sobre temes higienistes que imparteixen diferents professors universitaris i ell mateix a diversos Ateneus Populars catalans, un projecte que queda descrit com La cultura popular, órgano de las Juntas de extensión universitaria y su distrito, segons un document de 1908. Home de tarannà lliberal, progressista i atret per la política amb vinculació al Partit Republicà Radical que lidera Lerroux, Rodríguez Méndez és elegit diputat per la província de Barcelona en les Eleccions Generals a Corts del 1905 però l’any següent renuncia al seu escó per motius de salut.

Professor molt admirat pels estudiants, -que omplen massivament les seves classes- s’oposa radicalment a la catalanització de la Universitat fins al punt que mentre és rector de la UB es nega a cedir el paranimf perquè es pugui celebrar el Primer Congrés Universitari Català l’any 1903 com també es nega a admetre l’ús del català a la universitat quan li demana l'Associació d'Estudis Universitaris Catalans el 1905. Al final de la seva vida, però, atenua molt aquesta actitud anticatalana inicial. El 1913, no sols es fa soci del Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana sinó que, el 1917, publica les comunicacions que li lliuren en català a la seva revista.

Juntament amb David Ferrer Mitayna, Rodríguez Méndez és un dels fundadors de l’Associació de Gimnàstica Catalana el 1897 i, l’any següent, quan es funda la Federació de Gimnàstica Espanyola, és elegit president del Comitè Executiu Provincial d’aquesta entitat en la que hi participa molt activament. És també soci de la Societat Barcelonesa d'Amics del País i vocal de l'Associació Espanyola d'Astronomia.

Casat amb Catalina Trinidad Ruiz de los Cobos, és oncle de Diego Ruiz Rodríguez que viu amb el matrimoni Rodríguez Ruiz quan queda orfe. Per la seva banda, tenen dos fills: Rafael Rodríguez Ruiz (Barcelona, 1880-1942) que és metge com el seu pare i Àngel Rodríguez Ruiz, enginyer, soci fundador i primer president del RCD Espanyol.

Un any abans de morir, amb motiu de la seva jubilació a setanta-nou anys tot i que posteriorment se l'autoritza a continuar com a docent a la facultat, se li ret homenatge amb un Libro en honor del Dr. D. Rafael Rodríguez Méndez escrito por sus admiradores y amigos y publicado con ocasión del quincuagenario de la licenciatura en medicina del eximio maestro. Un any després, a Barcelona, es constitueix un Comitè Nacional amb l'objecte de perpetuar la memòria del catedràtic Rafael Rodríguez Méndez que projecta diversos homenatges com la col·locació de plaques a les cases on va viure, la petició d'un carrer de la Ciutat Comtal i altres activitats que, finalment, no es duen a terme. Si més no, el catedràtic granadí hi té un carrer a Palma de Mallorca.