Galeria de metges

Fill del lletrat Climent Palau Sala i de Rosa Colomer Verges, amb el títol de batxiller obtingut a l’Institut de Segona Ensenyança de Lleida el 1869, inicia els estudis a la Facultat de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1875. Seguidament, només acabar la carrera, fa oposicions al Cos de Sanitat Militar i obté una plaça de metge de 2a classe amb destí a les províncies del Nord que, en aquest moment, són en plena 3a Guerra Carlista. Eugeni Palau destaca amb una intensa activitat com a metge i és distingit amb la Medalla d’Alfons XII i la Creu del Mèrit Militar amb distintiu vermell. Ascendit a metge primer, és destinat a l’Hospital Militar de Barcelona on exerceix fins al 1877, moment en què obté la llicència absoluta a petició pròpia.

Ràpidament reintegrat al món civil i integrat a la vida de societat de la capital catalana, Eugeni Palau entra en contacte amb les activitats mèdiques barcelonines. Membre de l’Ateneu Barcelonès, el 1877, ingressa a l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya alhora que prepara la seva tesi doctoral que -amb el títol Saneamiento de las aguas sucias y letrinas y su aprovechamiento para la agricultura- llegeix a la Universitat Central de Madrid el 1879.

A finals de 1878, a petició del cònsol general d’Itàlia, l’Acadèmia i Laboratori encarreguen Eugeni Palau que faci un dictamen sobre la situació de la pel·lagra a Espanya. L’encàrrec amb petició de resposta, però, el reben quatre acadèmics barcelonins més: Lluís de Góngora Joanicó, Miquel Solsona Sánchez-Aguirre, Josep Pagés Puig i Lluís de Castellarnau de Lleopart. Eugeni Palau ha d’actuar com a ponent de l’informe que, el març de 1879, ja és redactat i aprovat pel ple de l’Acadèmia per lliurar-lo al peticionari. Després, del 1880 al 1881, exerceix el càrrec de secretari general de l’Acadèmia i del Laboratori pel bienni del 1880 i 1881, uns anys en què anuncia les conferències d’acadèmics com, entre altres, Lluís Cirera, Frederic Castells, Pere Esquerdo i Francesc de Sojo.

Aquest mateix any 1881, Eugeni Palau és nomenat director mèdic de visita de les naus o cap de Sanitat del Port de Barcelona, càrrec assimilable al de director de Sanitat Marítima del Port de Barcelona el 1881, Eugeni Palau n’és separat d’aquest càrrec, per primer cop, el març del 1888 i, novament ho és, el 25 de gener del 1893 per una Reial Ordre del Ministeri de Governació que ell recorre el 4 de març del mateix any. La seva reclamació, però, no té èxit.

L’activitat d’Eugeni Palau és molt intensa en diferents àmbits de la vida barcelonina, també en la política com a membre del Partit Fusionista, fundat cap al 1880 i conegut també com a Partit Lliberal Fusionista. Diputat provincial ja el 1877, és una de les personalitats barcelonines que forma part del Comitè de Defensa del Dret Civil Català, afegint-se així a les protestes dels diputats i senadors catalans a Madrid que veuen amenaçat el Codi Civil de Catalunya davant la promulgació de nova legislació foral l’any 1888. Eugeni Palau fa diverses incursions en el món de la política. Ja el 1880, és elegit diputat provincial pel segon districte de la ciutat de Barcelona mentre que, el 1894, és elegit regidor municipal i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest mateix any, Eugeni Palau ha participat en les reunions prèvies a la creació del Col·legi de Metges de Barcelona i forma part del grup constituent que es crea el 1894, resultant elegit membre de la primera junta directiva que té com a president el Baró de Bonet.

Tots aquests càrrecs els exerceix pocs mesos a causa d’una mort prematura als 41 anys d’edat, al seu sepeli es converteix en una mostra de dol a la ciutat de Barcelona que amb una pompa inusual que veu recórrer la comitiva fúnebre des del Passeig de Gràcia fins a l’Església de Santa Anna i, finalment, a la Plaça Urquinaona per acomiadar les autoritats i seguici que no anava al Cementiri.

Eugeni Palau Colomer era casat en primeres noces amb Rosa Mayol Planellas des del vuit de desembre del 1877, que li sobreviu sense cap altra descendència fins al mes de febrer del 1932.