Galeria de metges

Biografia

Neix en una família benestant de tradició mèdica. El seus pares son: Jaume Nadal Monge (Osca, 30/01/1761 – Tarragona, 13/05/1809) i Teresa Meroles, la segona dona del seu pare, natural de Lleida. El pare és metge militar i director del Sant Hospital de Lleida durant els primers anys del segle XIX. Compromès amb els liberals, forma part de la Junta de Lleida aixecada contra la dominació francesa. En produir-se a Lleida un motí, conegut com del Femeret, l’1 de gener de 1809, el poble menut pren la ciutat i mata alguns homes destacats. Jaume Nadal Monje fuig perquè tem per la seva vida, però mort poc després a Tarragona. La casa dels Nadal és saquejada pels amotinats i Jaume Nadal Meroles queda orfe de pare amb només 5 anys.

Durant els primers anys, Nadal estudia a Lleida, on guanya un dels primers premis en els certàmens públics convocats per a l’ajuntament, i més endavant aconsegueix una plaça per oposició d’alumne intern en el seminari de Lleida, on estudia i aprova la secundària. D’allí passa a Saragossa, on cursa quatre anys a la Facultat de Medicina, i acaba els seus estudis a Barcelona, obtenint el títol de llicenciat nómine discrepante.

Es casa en 1841 amb Josepa Ballester Pallàs, germana de l’advocat progressista Dídac Joaquim Ballester (Lleida, 1824-1865), alcalde segon en 1854, amb la qual té 4 fills: Santiago (Lleida, 11/10/1842 – 1893), propietari; Carles (Lleida, 1844 – 1909), advocat; Mercè, soltera, i Pepita, soltera. La família Nadal Ballester viu al carrer Major de Lleida. Com a metge, exerceix a la Granja d’Escarp, Mequinença i Ontinyena, fins que s’estableix a Lleida, a la dècada de 1830, on obre consulta, en la que sempre atén malalts pobres i on hi treballa fins a la seva mort.

Amb altres metges de la ciutat, promou, l’11 d’agost de 1847, una subdelegació de la Confederació Mèdica Espanyola a Lleida, que devia vetllar pels drets laborals dels facultatius. Durant el Trienni Progressista, Nadal és un dels homes forts a Lleida. Amb el seu prestigi i coneixements promou la fundació, juntament amb el clergue Josep Castel Miralbés i altres personatges de Lleida, de l’Institut de Secundària formant part de la Junta creada per constituir-lo. Un cop fundat, a finals de 1842, és nomenat catedràtic d’agricultura interí des de 1842 i catedràtic titular d’història natural des del 20 d'octubre de 1847. A l’institut imparteix la docència des del primer dia fins, pràcticament, la seva mort.

Després de la mort del primer director, Josep Castel, Nadal ocupa el càrrec del 16 d’octubre del 1854 al 1857, en una primera etapa, i de l’1 d’octubre del 1868 al 5 de setembre del 1872, dia de la seva mort, en segona instància. En l’àmbit associatiu, Nadal és una de les ànimes de la societat progressista lleidatana del XIX. En 1837 participa en la creació de la “Sociedad de Fomento de la Ilustración” que impulsa la fundació d’una biblioteca provincial nodrida amb els llibres dels exconvents desamortitzats en 1837 a Lleida. En el mateix any de 1837, entra a formar part de la comissió científica i artística de Lleida. A més, promou la construcció del teatre, en 1841-1842, i de l'any 1841 al 1843 desenvolupa el càrrec de vicedirector del Liceu artístic i literari de Lleida. En aquesta línia, és comissionat per la ciutat de Lleida per obtenir la concessió del ferrocarril de Saragossa a Barcelona, vicepresideix la junta d’agricultura, i és vicedirector, primer, i director després de la Societat Econòmica d’Amics del País de Lleida (1846-1847 i 1867-1868).

Jaume Nadal és un clar exemple del jove intel·lectual de mitjan segle XIX, que veu en el progressisme una oportunitat de renovació ideològica en tots els sentits. En el trienni liberal (1820-1823) ingressa en la milícia nacional. L’any 1834 és nomenat tinent de la milícia urbana, en 1839 ascendeix al grau de capità d’una companyia de fusellers de la institució i a finals del trienni progressista l’escullen comandant. Nadal dona suport diversos cops als moviments insurreccionals progressistes: és membre de la junta d’armament i defensa del 1836 i el 29 de setembre de 1868 dona suport al pronunciament progressista demòcrata de Lleida. En l’àmbit polític, és regidor de l’Ajuntament de Lleida en 1837, alcalde segon en 1839, vocal de la diputació en 1841-1842 i en 1854 pel partit de Lleida. En l’època de govern de la Unió Liberal fou nomenat vocal titular del Consell Provincial de 1859 a 1863 (vicepresident de 1862 a 1863) i també fou diputat a Corts en 1851.

Conegut arreu de l’Estat espanyol, Nadal és soci corresponsal del museu d’història natural de la Reial Societat Econòmica Aragonesa d’Amics del País de Saragossa, i es distingit amb la creu de la reial ordre americana d’Isabel la Catòlica i amb la de Carles III. El dia d’avui té un hospital que du el seu nom a Lleida.

QCB