Galeria de metges

Llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona el 1859, aconsegueix per oposició una plaça de metge militar i és destinat a l'Hospital Militar de Lleida el 1861. L’any següent, s'embarca a Cadis cap a la República Dominicana com a segon ajudant metge. Arribat a Santo Domingo, es troba que la ciutat pateix una epidèmia de febre groga coincidint amb l’organització d’una rebel·lió dels nadius contra l'Estat espanyol. Tomàs Casas Martí improvisa diversos hospitals de campanya tant per als militars espanyols com per als habitants de l'illa. Pels seus mèrits, se li concedeix la Creu d’Isabel la Catòlica i l’ascens a “Metge Major”. Emmalalteix i el traslladen a Cuba on, una vegada refet, s'incorpora a l’Hospital Militar de Matanzas, establiment que dirigeix des del 1868. El 1865, l’havien nomenat primer ajudant metge i, un any després, subinspector de segona classe.

El 1872, amb nou anys de permanència en terres d’Ultramar, torna a Espanya i és destinat al Regiment de Sòria on les tropes reials lluiten contra els carlins, dirigeix diversos hospitals i participa com a subinspector sanitari en alguns dels combats.

El 1876, es fa càrrec de l'Hospital Militar de Maó i és ascendit a subinspector de primera classe. El 1881, casat amb la maonesa Caterina Lluch amb qui té tres fills, abandona Menorca i és traslladat a l’Exèrcit de Filipines, destinat a l'Hospital Militar de Manila on esdevé director. El 1883, l’envien com a cap de Sanitat a l’illa de Mindanao fins al 1886, que torna a Manila però, en estar malalt, li concedeixen el retorn a la península on, per poc temps fixa la seva residència a Cadis perquè, novament, és enviat a Cuba on és nomenat cap del Cos Sanitari i ascendit a general. A més, és el director de l’Hospital Militar de l'Havana.

El 1893, Tomàs Casas és nomenat el representant del govern espanyol al Congrés Mèdic Panamericà on hi participen metges hispanoamericans, actuant com a president honorari. Dos anys després, s’estableix a Barcelona però, el 1898, torna a ser destinat a les Filipines per col·laborar en l'evacuació de les tropes en retirada cap a Espanya i torna amb els repatriats. El 1897, se li havia concedit la Gran Creu del Mèrit Militar en reconeixement als serveis prestats.

La primavera del 1899, Tomàs Casas Martí desembarca a Barcelona on és autoritzat a fixar la seva residència a Barcelona i, pocs mesos després, passa a situació de reserva complida l'edat de jubilació. El desembre del mateix 1899, mor a la Ciutat Comtal.