Metge que exercí a Mèxic i es va establir, ja de gran, a Sitges, d’on era originari, i va tenir una activitat elogiada pels sitgetans
Biografia
Francisco era fill d'una nissaga de comerciants amb les colònies americanes, propietaris vinícoles i productors de malvasia que es remunta a Sitges fins al segle XVII. El seu avi Joseph Robert i Jova, havia exercit com a cirurgià a Sitges.
Francisco, fill de comerciants sitgetans va passar la seva infància entre Campeche (Mèxic) i Sitges, es va traslladar a Barcelona per estudiar batxillerat en filosofia, batxillerat en cirurgia i es va llicenciar al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona l'any 1837. Posteriorment es trasllada a París durant tres anys (1836 - 1838) per aprofundir els seus estudis i acabar la seva formació. Tots aquests estudis, estances, llibres i material eren pagats pel seu tiet, José Robert i Girona, comerciant establert a Nova Orleans.
A París, un cop acabats els seus estudis, fa pràctiques amb el reconegut oftalmòleg Dr. Siebel. En acabar els seus estudis a França, es trasllada directament l'Havana, on obre una consulta mèdica i amb els diners vol donar suport econòmic a la seva família a Sitges, que està patint les guerres carlines, atacs dels francesos, forts impostos i males collites.
Un cop a l'Havana s'assabenta que degut un conflicte entre França i Mèxic (Guerra de los Pasteles) tots els facultatius de la ciutat de Tampico han marxat ràpidament, ja que eren majoritàriament francesos. Així doncs, aquesta vila portuària tan important i estratègica de Mèxic s'havia quedat gairebé sense cap metge ni cirurgià.
S'estableix a Santa Anna de Tamaulipas (actual Tampico) l'any 1838 i es casa el 9 d'agost de 1841 quan té vint-i-vuit anys amb Teodora Yarzábal Ricardo de disset anys, biscaïna establerta allí feia cinc anys. Varen tenir tres fills – el primogènit el més conegut a Catalunya Bartomeu Robert i Yarzábal (1842), Manuela Robert i Yarzábal i Francisco Robert i Yarzábal (1848).
La seva carrera professional a Tampico es dispara i a la vegada agafa un caire molt social al tenir una estreta i continua col·laboració amb l'ajuntament i el govern militar. Només arriba, l'any 1838, entra com a facultatiu a l'Hospital Militar, on és nomenat director el 1840. El gener de 1841 és elegit membre de la Junta de Sanitat de l'Ajuntament de Tampico precursora de la fundació de la Beneficència Espanyola. Paral·lelament, també dirigeix un llatzeret on s’aïllen a les persones que arriben en vaixells d'altres ports i que podien presentar malalties contagioses.
L'any 1843 és nomenat president de la Junta Patriòtica de Tampico. En aquesta funció proposa moltes millores socials i de protecció civil com aconseguir que l'actual illa de Pérez de Tampico, sigui cedida per auxiliar a la població de Tampico en casos d'incendis i catàstrofes 'com actualment es fa a les grans ciutats' per protegir a la població.
El juny de 1849 és nomenat director de l'Hospital Civil de Tampico. Al desembre d'aquell mateix any la junta electoral de l'ajuntament el nomena síndic procurador de l'Ajuntament de Tampico i passa a formar part del Cos Municipal. Més tard també va ser elegit membre de la Junta de la Caritat de l'ajuntament (Junta que donarà nom més tard nom a Hospital de Caridad San Sebastián). I l'any 1851 és nomenat pel Consell d'aquesta ciutat regidor de l'ajuntament.
El 20 d'abril de 1853, deixa el país – es creu que per motius polítics- i es trasllada definitivament a Sitges amb la seva dona i el seu tercer fill de quatre anys, els altres dos fills ja havien anat a estudiar a Sitges amb la seva tieta ja feia uns anys.
Només arribar a Sitges, es dedica a l'exercici de la seva professió com a metge-cirurgià de manera exemplar a la vila. Es comenta que assisteix als seus pacients, no tan sols curant els seus mals físics, sinó també donant remei als estats d'ànim, amb la seva conversa carregada de gràcia i simpatia, o atenent-los quan és necessari de forma gratuïta.
El 16 d'agost de 1853, quan es presenten els primers casos de còlera a Sitges, una de les primeres mesures preses és condicionar el castell com a hospital provisional de colèrics i Robert el dirigeix.
Exerceix com a metge fins a la seva mort l'any 1877 a l'edat de 64 anys. El seu fill, el Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal, ja era un metge de renom amb un fort esperit social com el seu pare i que el va portar a ser batlle de la ciutat de Barcelona l'any 1899.
SP/FB
