Biografia
Fill de Joan Salleras Pla (1885 – 1965), de Figueres, i de M. Lluïsa Llinares del Poyo, d’origen valencià, propietaris d’una casa modernista a Cadaqués al costat de la casa de Salvador Dalí. Fa el batxillerat a l’Institut de Figueres. Estudiant de medicina a la Universitat de Barcelona, es llicencia l’any 1939, havent adquirit durant els estudis una vocació quirúrgica. El Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona el sanciona impedint-li l’exercici a la província de Barcelona durant un any. És col·legi a Saragossa el 1941 i torna al cap de l’any a Barcelona.
Els inicis de Salleras com a cirurgià s’han de situar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on ingressa com a metge assistent l’any 1945. Allà és deixeble del Dr. Joan Puig-Sureda, primer al Servei de Cirurgia B i, més tard, a la Secció de Cirurgia de l’Escola Médico-Quirúrgica de Patologia Digestiva, fins al 1953. Durant aquests anys de formació quirúrgica és metge auxiliar per oposició del Departament de Cirurgia i, sorprenentment, també fa de radiòleg al Departament Central de Raigs X, fins al 1955.
Entre el 1940 i 1960 fa activitat privada, com ajudant del professor Puig-Sureda, a l’Institut Policlínic. El 1951 ingressa a l’Hospital el Sagrat Cor, com ajudant del Dr. Melcior Colet, però aviat és contractat com a cap de servei de Cirurgia, on exerceix com a cirurgià de l’aparell digestiu. També es dedica a l’angiologia, àrea per la qual es comença a interessar arran de la seva tesi doctoral, que presenta a Madrid l’any 1951 sobre Flebografía de las extremidades inferiores.
Una apreciació volumètrica de la seva tasca angiològica pot reflectir-se en els 39 articles, 3 llibres, 6 ponències i 48 comunicacions a congressos, reunions, i conferències, sovint davant d’auditoris internacionals, sobre les més diverses qüestions de l’especialitat. Això sense comptar les lliçons donades a diferents cursos i en taules rodones on participa. Gràcies A aquesta activitat és nomenat dues vegades president de la Sociedad Española de Angiología.
També fou molt prolífic com a cirurgià digestiu, publica nombrosos articles i presenta més de 100 comunicacions en congressos. Entre 1975 i 1977 Salleras fou el president de la Societat Catalana de Cirurgia. Ha presidit també la Societat de Cirurgia de la “Unión Médica del Mediterráneo Latino” (UMML) i rebé el premi Pere Virgili concedit per la Societat Catalana de Cirurgia.
Si bé havia impartit docència extrauniversitària al llarg de tota la seva carrera quirúrgica, només a darrera hora ha estat contractat per la Universitat Autònoma de Barcelona, que el nomenà professor associat de Patologia Quirúrgica.
MBC