Galeria de metges

La vida d'Ignasi Ferrera, un metge català que viu en la segona meitat del segle XVIII -en l’anomenat Segle de les Llums o en els anys de La Il·lustració-. Pràcticament, és una figura desconeguda malgrat ser l’autor d'una relativament extensa obra literària i un dels precursors de la nostra Renaixença, que s’inicia el 1833. Únicament se sap amb certesa que el 1788 és metge de Camarasa, a la Noguera Pallaresa, i que, a principis del 1794, exerceix a la ciutat de Barcelona, lloc on mor molt probablement a principis del 1794.

Ignasi Ferrera és un dels socis fundador de la societat 'Comunicación Literaria de Barcelona', una tertúlia intel·lectual poc coneguda però que es manté activa durant una dècada amb l’objectiu de vindicar l’ús del català en resposta a la política lingüística de la monarquia borbònica, que està provocant la pèrdua de confiança dels catalans en la llengua pròpia, la corrupció i dialectalització de l’idioma i, en conseqüència, la desaparició del català com a llengua literària. En aquest cenacle, Ferrera té ocasió de llegir el text L'Apologia de l'idioma cathalà, vindicantlo de les impostures d’alguns estrangers que lo acusen d’aspre, incult i escàs, obra que compon entre el 1779 i el 1780 amb la que fa una apassionada defensa del català i del seu ús És, també, font d’inspiració per altres obres escrites posteriorment com és la Gramàtica i apologia de la llengua catalana que elabora Josep Pau Ballot el 1815.

Ignasi Ferrera té, a més, una producció en vers que consta de sis composicions incloses en les Festivas demostraciones que al Beato Simón de Roxas hizo el convento de dicha orden de la ciudad de Barcelona este año 1766 que presenta durant les festes de beatificació de Simon de Rojas però que s’han perdut. A més d’escriure alguns poemes monosil·làbics i altres composicions de caràcter satíric, és autor d’un notable romanç decasíl·lab: Soliloqui de Caifàs a la mort de Jesucrist senyor nostre.