Psiquiatre impulsor de l’atenció als malalts psíquics al Sanatori Villablanca a Reus
Biografia
El doctor Bartomeu Lartigau va néixer a la ciutat de Tarragona. El seu pare era interventor del Banc d’Espanya i va morir relativament jove. Lartigau fou el cinquè de set germans. Li van posar el sobrenom de “Benvingut”, perquè va néixer després de quatre germanes.
Fa el batxillerat a l’Institut Antonio Martí Franqués de Tarragona amb molt bones qualificacions. La carrera de medicina la fa a les universitats de Barcelona i Saragossa, treballant a la vegada com a empleat a una oficina de farmàcia, per no disposar els seus pares dels mitjans econòmics necessaris. Llicenciat a la Universitat de Saragossa l’any 1932, obté una beca d’estudis del Sindicat de Metges de Catalunya.
Exerceix de metge rural a les poblacions de Arévalo (Àvila), Albinyana i Riera de Gaià al Tarragonès.
S’especialitza en psiquiatria sota la direcció del professor Emili Mira López a la Clínica Neuropsiquiàtrica de l’Ajuntament de Barcelona (Antic Preventori de la Bonanova).
Fa oposicions a metge d’assistència pública domiciliària l’any 1940 i obté el número catorze, essent destinat al municipi de Tarragona.
Vidu de la seva primera esposa Maria Victòria López Muñoz, que mor de tuberculosi pulmonar, es casa per segona vegada amb Teresa Fàbregas Musté, amb qui va tenir tres fills Lluís, Maria Teresa, metge psiquiatre establerta a València, i Rosa Maria.
L’any 1951 té la iniciativa de crear un hospital psiquiàtric al Mas del Plana al terme municipal de Reus. Una mas propietat del seu sogre i que es convertirà en el Sanatori de Villablanca, el qual més endavant s'incorporà al Grup Pere Mata.
Bartomeu Lartigau en el sanatori crea els tallers per a la rehabilitació laboral dels malalts psíquics que el 1967 són els primer tallers “Protegits” d’Espanya, construcció subvencionada pel Ministeri de Treball. L’any següent, la Diputació de Barcelona acorda confiar al Dr. Lartigau quatre-cents nens “subnormals profunds”, els quals serien acollits en un nou edifici, perquè aquests tipus de malalts no podien ser atesos en cap establiment psiquiàtric a Catalunya.
Les sessions clíniques del sanatori els divendres per a la tarda tenien un gran protagonisme i les presidia el professor Miguel Rojo Sierra, catedràtic de psiquiatria de la Universitat de València, que actuava com a director científic del sanatori.
El Dr. Lartigau va dotar d’un departament científic al sanatori que comprenia una gran aula de conferències, una sala de juntes i una sala equipada amb un modern electroencefalògraf, un analitzador de freqüències i un polígraf per registre de reflexes psicogalvànics i gràfiques de variacions del ritme cardíac, així com un pneumògraf.
Estableix convenis institucionals amb els patronats nacionals d’assistència primària (P.A.N.P.), serveis nacionals d’auxili social, juntes provincials de protecció de menors i tribunals tutelars de menors. Degut a la seva habilitat i pragmatisme estableix vincles amb els responsables polítics, professionals del món de la salut mental i mitjans de comunicació (sobretot de la premsa).
FXBB
