Galeria de metges

Estudia batxillerat a Madrid i Medicina a Barcelona. Als 18 anys, estudiant quart curs de Medicina, ja és intern a la clínica CLINICÓN, propietat del doctor Joan Puig-Sureda i, posteriorment, a la Clínica Plató. Acaba els estudis de Medicina l’any 1928. El 1934, amb 28 anys d’edat, guanya les oposicions a professor auxiliar de les Càtedres de Patologia Quirúrgica i d’Histologia i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de Barcelona. Durant aquests anys, va a Madrid per examinar-se de doctorat amb la tesis Varicografía, deducciones patogénicas y terapéuticas publicada el 1941.

Durant la Guerra Civil, Ferran Martorell és destinat a Barbastro i, després, a Barcelona. En plena guerra, contrau matrimoni clandestinament amb Carmen Oliveras. Fruit d’aquesta unió, neixen set fills: Maite, Guillem, Ferran, Carles, Jordi, Carmina i Eduard. És catedràtic accidental de Cirurgia i d’Anatomia Patològica a la Facultat de Medicina i va continua treballant a la Clínica Plató. De fet, en la postguerra, és vedat per ser catedràtic de la Facultat.

A principis del 1940, se’n va als Estats Units a formar-se en Cirurgia Vascular. S’està a la Clínica Mayo de Rochester amb Adson i Allen. A Chicago, treballa amb Geza de Takats i a Nova York, amb dues grans personalitats, Silver i Blakemore. De tornada, el 10 de juliol, ingressa a la Clínica Plató com a cap del Servei de Cirurgia Vascular. Martorell li posa de nom Angiologia, basant-se en el que designen els tractats d’Anatomia al capítol dedicat a l’estudi dels vasos.

El 1942, Martorell estableix contacte amb René Leriche amb la idea de crear una societat internacional que es materialitza el 9 de juny de 1951 amb la fundació de la International Society of Angiology a Atlàntic City. Martorell presideix el congrés fundacional i és nomenat vicepresident de la societat.

El gener de 1949, amb la imprescindible col·laboració del seu germà Albert, publica Angiologia, la primera revista científica dedicada a l’especialitat de tot el món. La publicació, en llengua castellana, és la més llegida pels especialistes de tot el món. L’any 1956, crea el que denomina “la meva petita universitat” per referir-se als seus Cursos Internacionals d’Angiologia, impartits sense interrupció al llarg de vint anys i amb els que s’especialitzen en Angiologia i Cirurgia Vascular 185 metges de vint-i-vuit països i quatre continents diferents.

El 17 de juny de 1962, llegeix el discurs de recepció a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que es titula Historia del conocimiento de la oclusión de los troncos supraaórticos.

L’any 1967, el VI Congrés Internacional d’Angiologia es celebra a Barcelona sota la seva presidència i és elegit president de la Unió Internacional d’Angiologia. Durant el període del 1970 al 1980, el doctor Martorell és president de Plató.

Ferran Martorell i Otzet posseeix les grans creus espanyoles d’Alfons X el Savi, d’Isabel la Catòlica i l’Ordre Civil de Sanitat. També, obté el premi Virgili del 1976. És fundador, president i president d’honor de la Sociedad Española de Angiologia, membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, president honorífic de la Societat de Cirurgia Cardiovascular Espanyola, primer vicepresident i president de l’Associació de Cardiologia i Angiologia de Catalunya. A més és president de la Societat Europea de Cirugía Cardio-Vascular, doctor honoris causa per la Universitat Nacional d’Irlanda, membre de la Society For Vascular Surgery, vicepresident de la International Cardiovascular Society. És medalla Ratschow d’Alemanya i Medalla Purkinje de Txecoslovaqia, cavalleri oficial de l’Ordre del Mèrit d’Itàlia. Presideix el primer Congrés de la International Cardiovascular Society, i el Xl Congrés de la Societat Europea de Cirurgia Cardiovascular. És membre d'honor de nombroses societats nacionals i internacionals entre les que destaca l’American Society of Vascular Surgery i la lnternational College of Angiology.

Escriu tres llibres, en gran part les seves memòries de metge: Habitación 340, on explica part de la seva època d’estudiant (1971), Ya nada importa, dedicada a la seva esposa així “A Carmina, que tanto ha contribuido a mi felicidad y a quién tanto necesito” (1980) i Verdades y mentiras, on comenta els cinc contactes que ha tingut amb Franco (1983).

L’epònima mèdica del doctor Ferran Martorell i Otzet és molt important: Úlcera de Martorell, també, coneguda com úlcera hipertensiva i síndrome de Martorell, Síndrome de Martorell o de Martorell-Fabré, de Takayasu-Martorell, d’oclusió dels troncs supraaòrtics, de l’arc aòrtic i dels troncs supraaòrtics. Signe de Martorell. Prova flebogràfica de Martorell i Síndrome de la fiblada de Martorell.