Galeria de metges

Fill de Ramon Vilardell i Albert de Mataró, farmacèutic, home involucrat socialment formant part de la Junta local de sanitat i altres comissions. Casat amb Modesta de Traver i Montagut, natural de Maià de Montcal, tingueren dos fills; Josep Maria i Ramon.

Ramon rep estudis bàsics a les Escoles Pies de Mataró i també adquireix formació musical de ben jove. Es llicencia en medicina a Barcelona l’any 1905 i aviat començarà a exercir, a Cambrils, a Sant Llorenç d’Hortons per acabar establint-se a Besalú.

Casat el 1907 amb Maria Neus de Traver de Nouviles es pot establir de metge en aquesta vila, més quan havia aconseguit superar l’oposició de Metge Titular. Obté el nomenament definitiu de la Titular l’any 1921 al partit de Besalú en deixar-lo vacant el metge Joan Carreras Corominas.

Durant el seu exercici de metge, tant com a titular i com a metge rural, haurà assumit diversos canvis al partit, fent extensa la seva dedicació als nuclis de Sant Ferriol, Maià de Montcal, Beuda, Dosquers i Bassegoda. Un extensíssim i muntanyós territori que exigia molt als metges rurals. Valgui com a exemple un fet recollit que explica com duia un ferit greu en carro fins a l’Hospital de Santa Caterina de Girona on sempre eren molt ben acollits pel Dr. Pascual i Prats. Va viure en primera persona la creació i bon funcionament del Sindicat de Metges de Catalunya amb els seus beneficis pels metges de l’època amb la Mutual i altres seccions, així com veié també l’aparició del Col·legi de Metges en el que participà activament en la secció Local.

S’integrà molt bé a Besalú, on desplegà les seves activitats artístiques, sent fundador i promotor al cap de pocs anys d’estar-hi, de l’Orfeó de Besalú, tot aprofitant l’existència al monestir local, del pare benedictí Maur Sblayrolles, exiliat de França que convertí Besalú en punt de referència del cant gregorià. Dona també classes de solfeig i piano a hores i en aquests primers anys d’estada també fa de jutge municipal.

Bon coneixedor de les penúries dels metges rurals escriu articles al Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya sobre les Titulars que li mereix molts elogis de la redacció.

També arriba a ser alcalde poc abans d’instaurar-se la segona república, dimitint l’any 1931. El nomenen Inspector Municipal, i quan es dissolt l’ajuntament l’octubre del 1934, la junta gestora l’escull a ell de nou com a alcalde. El dia vint ho va deixar. Ell es dedicava a la medicina, però de nou, amb l’entrada dels nacionals el tornen a posar d’alcalde per poc temps. Va ser depurat sense sanció tal com al seu cunyat metge Alexandre de Traver de Nouviles de Tortellà, col·lega de penúries. Passada la Guerra Civil i ara com a metge A.P.D. (Atenció pública domiciliària) seguí fins al 1943 en què només exercia a Besalú fins a jubilar-se.

Tingué quatre fills, Berta, Cèlia, Ester i Lluís. Aquest, metge també, l’ajudà en els seus últims anys i fou també metge Titular A.P.D. de Besalú, havent començat interinament a Bassegoda l’any 1944. En aquesta línia un seu net, Jordi Vilardell Codina també serà metge.

La filla Ester es casà amb Josep M. Corominas Planelles, d’una llarga nissaga de metges -sis generacions- que actualment continua a través del seu fill August Corominas Vilardell.