Galeria de metges

Biografia

Enric Vilardell i Latorre va néixer a Barcelona el 16 de desembre del 1934. El seu pare, José María Vilardell era tapisser, la seva mare Carmen Latorre, mestressa de casa, la qual va morir molt jove. Casat amb la Mercè Candela Agustí, dietista, van tenir tres fills, Àlex, Laura i Oriol. Va morir a Tiana el 22 d'agost del 2024.

Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, durant els anys turbulents al final del franquisme. El 1966, com a professor va ser membre de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants i va participar en la Caputxinada de Sarrià, per la qual cosa va ser expedientat i expulsat amb altres companys. Va participar en la modernització de l'estructura de l'Hospital Clínic de Barcelona, amb l'impuls de les especialitats, i el 1972, a 38 anys, es va convertir en el cap de l’acabat de creat Servei d'Endocrinologia que va dirigir fins a l'any 2000, durant gairebé trenta anys. Aquestes tres dècades coincideixen amb el desenvolupament explosiu de l'especialitat gràcies als avenços en els mètodes de determinació de nivells hormonals, les tècniques d'imatge morfològiques i funcionals, la irrupció de la genètica i la biologia molecular i la disponibilitat de preparats hormonals pel tractament substitutiu, així com altres desenvolupaments farmacològics.

Enric Vilardell va afavorir el desenvolupament i el creixement de tots els integrants del seu equip, liderant un conjunt de professionals que amb rigor, iniciativa i entusiasme van portar endavant l'assistència, la investigació i la docència a totes les àrees de l'especialitat. Tot amb una estreta relació amb la resta de l'hospital, cosa que amb el temps es va anar consolidant com a grups multidisciplinaris. Tenia una visió molt actual de la medicina, amb el vessant tecnològic i de rigor científic, i simultàniament centrada en el pacient, individualitzada i respectuosa de les seves preferències i decisions.

Va dedicar sempre la seva atenció a la formació i docència, tant dels estudiants de medicina com dels residents (abans del MIR i dins del sistema MIR des del 1980), i va contribuir a establir els programes de formació. Va ser el mestre de moltes generacions d'endocrinòlegs, a qui va transmetre no sols coneixements, sinó tota una manera d'abordar la medicina centrada en els pacients, empàtica i respectuosa, pionera, en allò que amb el temps s'ha establert com a norma necessària.

La seva activitat va anar més enllà de l’hospital. Es va implicar a fons en el creixement de la Societat Catalana d'Endocrinologia i Nutrició, que va presidir de 1984 i el 1988. Va ser membre molt actiu de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN), que el 1994 li va atorgar la medalla a la trajectòria professional. Va organitzar múltiples reunions i congressos científics de gran impacte, com el congrés de la SEEN celebrat al Museu de la Ciència de Barcelona el 1985. Va impulsar la transformació de la revista Endocrinología y Nutrición, òrgan d'expressió de la SEEN, per convertir-la en una eina moderna de difusió de la producció científica.

Tot i que tenia una visió unitària i integradora de l'especialitat, la seva passió va ser la neuroendocrinologia, aquest complex camp que només es va desenvolupar gràcies als avenços tecnològics que en van permetre l'estudi. Els pacients amb tumors hipofisiaris i amb hipopituïtarisme van centrar una part important de la seva activitat, amb el suport indispensable del Laboratori Hormonal liderat per la Dra. Francisca Rivera Fillat, i amb l'impuls del treball col·laboratiu amb altres centres. El repte de promoure i compartir el coneixement i aconseguir avenços en aquestes patologies complexes i de baixa prevalença fonamentar relacions duradores i fructíferes amb professionals de tot Catalunya i Espanya. Sempre estava accessible per comentar una novetat científica, una dificultat diagnòstica, un problema de gestió, un tema de l’actualitat política o cultural o un dilema personal. El Dr. Vilardell, amb el sentit comú matisat de fina ironia, i amb la seva enorme capacitat de diàleg, sempre va saber resoldre dubtes i solucionar problemes.

Tots els que han compartit anys de la seva vida professional amb Enric Vilardell reconeixen i agreixen tot allò que els va aportar en ciència i en humanitat.

IHR