Galeria de metges

Fill del cirurgià Francesc Borràs Casas i de Maria Montaner Virgili, germana del catedràtic Andreu Virgili Montaner, a la vegada nebot de Pere Virgili, fundador dels Col·legis de Cirurgia de Cadis i Barcelona. Francesc Borràs Montaner fa els primers estudis a Falset, Mataró i Barcelona. El 1793, s’està a Madrid estudiant al Reial Col·legi de Cirurgia de San Carlos d'on és practicant major d’infermeria. Llicenciat i doctorat en Cirurgia, tot seguit estudia Medicina a la Universitat d’Alcalà, graduant-se batxiller en Medicina. Finalment, acaba a l’Escola de Medicina Pràctica de Madrid on obté el títol de llicenciat en Medicina.

De tornada a Barcelona, Francesc Borràs Montaner entra com a cirurgià major a l’Hospital de la Santa Creu. El 1799, és nomenat dissector anatòmic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, càrrec que ocupa fins a la seva jubilació l’any 1834. La seva activitat vinculada al Col·legi de Cirurgia és sempre com a substitut permanent ja que no pot obtenir la plaça de professor titular perquè no se li permet accedir als concursos que proveeixen les places de catedràtic. Possiblement, la seva manca de promoció és atribuïble al conflicte entre absolutistes i lliberals en el qual aquests darrers són els més perjudicats ja que, segons l’opinió dels seus coetanis, Francesc Borràs és una bona persona i un cirurgià competent amb molta experiència.

El 1804, Borràs Montaner rep el nomenament de cirurgià major de la Ciutadella i, mentre dura la Guerra del Francès i degut a l’absència dels catedràtics titulars, regenta diferents càtedres com les d’Anatomia i Embenatges, Afectes Externs i Operacions o Parts.

La seva obra fonamental és el seu Tratado de Patologia teórico-práctico, dos volums que es publiquen els anys 1820 i 1821. L’any 1831, és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.