Biografia
D’aquest metge només disposem informació d’alguns actes professionals que s’esmenten als Arxius de la Catedral de Tarragona. El primer correspon a desembre del 1652 i consisteix en la resposta que Vicenç Falconer dóna -juntament amb Agustí Borràs, un cirurgià de Tarragona- a la petició d’una malalta de nom Vinyes que ve de Barcelona amb un tumor i té febre, motiu pel qual és aïllada a la Capella de Sant Simó. La malalta sol·licita que se li permeti entrar a la ciutat per rebre les cures que es preveien llargues i allotjar-se, protegida del fred, en una casa abandonada. Se li accepta la petició a condició que consentís cremar la roba que duia posada i se’n posés una de nova per entrar.
El 1654, Vicenç Falconer és escollit pel Consell de la Ciutat de Tarragona, juntament amb el doctor Josep Ferrer, per formar part d’un grup d'experts i decidir que calia fer en tot allò que pugui tenir relació amb les epidèmies. Després, el 1659, és nomenat Consol en Cap de Tarragona.
El 1665, per escrit a causa d’una gran mortaldat en la població, el rector de L´Aleixar demana ajut a l’Arquebisbe de Tarragona i sol·licita que s’enviï un metge que pugui determinar l’origen de la malaltia mortífera que patia la població. Aquesta sol·licitud és tramesa als Cònsols de Tarragona que decideixen enviar Vicenç Falconer acompanyat del cirurgià Francesc Álvarez. Ambdós són els encarregats d’informar sobre l’estat sanitari de L’Aleixar amb una remuneració de dos doblas, moneda d’or castellana del segle XVII.
El 1672, Falconer ofereix un préstec de quatre-centes lliures si el proposen com a candidat a ser nomenat Ciutadà Honrat de Barcelona. La Ciutat de Tarragona refusa l'oferiment i presenta un altre candidat. No obstant, Falconer aconsegueix que se’l nomeni el 1677. Els Ciutadans Honrats eren una mena d'aristocràcia urbana que, en la baixa edat mitjana, es desenvolupa a la Corona d'Aragó a l'empara del creixement de les grans ciutats. El Ciutadà Honrat de Barcelona estava exempt de determinats tributs i gaudia de diferents prerrogatives. Aquest nomenament afectava sols un nombre reduït de famílies però també s'hi podia accedir per l’acord favorable dels consellers de la ciutat. Era una oligarquia urbana amb un poder creixent en un moment en el qual el desenvolupament municipal de les grans ciutats a tot Europa competia amb el món rural, tradicional feu de la noblesa.
Vicenç Falconer, que és també metge del Cabildo catedralici fins a la seva mort el 1693, és un fervent devot de la Mare de Déu del Claustre de Tarragona i les seves despulles encara descansen, -per voluntat pròpia- en un vas de la Capella del Claustre. Com a metge del Cabildo és substituït per Agustí Borràs.
MPG