Galeria de metges

Fill del mestre d’obres Josep Arola Tatger i de Carme Sala Cardona, cursa els estudis primaris i el batxillerat al Col·legi dels Pares Jesuïtes de Manresa per tot seguit ingressar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia l'any 1900. De seguida, obté la primera feina a Súria on hi exerceix força anys com a metge titular fins al 1907, moment en què passa a ser el metge titular de l'Ajuntament de Manresa on també obre una consulta de metge cirurgià al pis segon segona del número cinc de la Baixada Carme. Després, com a responsable del Servei de Desinfecció, Josep Arola ha de combatre una epidèmia de verola que afecta el Bages.

El metge Arola està molt interessat per la Medicina Preventiva i la Higiene, àmbit en què, des del 1923 al 1930, realitza diverses estadístiques de demografia sanitària de la ciutat de Manresa, treballs que presenta en diferents articles que publica al diari local Bages Ciutat, tractant temes com el còlera, la higiene popular, etc. En aquest afany divulgatiu, el materialitza també dissertant sobre aquests temes a locals públic com és el cas en la conferència que dóna sobre Higiene Pública i Privada a l'Ateneu Manresà i altres de temàtica cultural com la que pronuncia a l’Associació de Dependents de Manresa amb el títol d'Història retrospectiva del comerç a Manresa.

Implicat en nombroses i diverses activitats, siguin de beneficència com corporatives com a representant dels metges a la comarca del Bages. Josep Arola és vocal de la Junta de Protecció de Menors i destaca per la seva participació en l'Assemblea Local de la Creu Roja de Manresa i, també, com a metge del Cos de Bombers. És d'Inspector Municipal de Sanitat, delegat al Bages tant del Col·legi de Metges de Barcelona com del Sindicat de Metges de Catalunya.

Persona de grans inquietuds culturals i polítiques, el metge Arola és fundador de l'Orfeó Manresà i del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, entitat que presideix des del 1923 fins al 1930. Presideix també la junta del Teatre Conservatori i el Consell Local de Primera Ensenyança de Catalunya, càrrec del que dimiteix poc abans de la seva mort a causa de la malaltia que pateix. Participa també activament en la vida política de Manresa on, el 1905, és fundador i portaveu del Centre Nacionalista Republicà on ocupa diferents càrrecs. I, igualment, amb la col·laboració del farmacèutic i folklorista Josep Esteve Segui i de l’arquitecte Ignasi Oms Ponsa, és fundador de Bages Ciutat, diari republicà i catalanista de tendència conservadora. Més endavant, durant la Dictadura de Primo de Rivera, Josep Arola és president del consell d’administració i orientació del periòdic El Dia.

Els anys 1914 i 1916, el metge Arola és membre, primer, de la Comissió d’Enllumenat i, seguidament, d’Aigües Potables de l’Ajuntament de Manresa. El 1917, és el representant de l'Ajuntament de Manresa a l'Assemblea de Municipis Catalans mentre que, del 1918 al 1920, és regidor i tinent d'alcalde del municipi. El 1921, promou el trasllat del Laboratori Químic - Bacteriològic de Manresa als antics jutjats. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), és vicepresident de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa que es constitueix el 14 d'abril del 1931. Després, proclamada la República Catalana el 14 d'abril del 1934, Josep Arola és membre del Comitè Revolucionari.

A Súria havia conegut la seva muller Presentació Pons Serra, filla d’una família humil. Casats des del 1912, quan Josep Arola tenia 36 anys, probablement perquè quan moren els pares, es converteix en el tutor legal de sis germans menors d’edat. El matrimoni Arola Pons té quatre fills, dos nois i dues noies, cap fa Medicina però Maria Empar, pintora, es casa amb el metge Amand Redondo Bonvehí [Manresa, 1907-1996] i el nét Amand Redondo Arola és continuador de la nissaga mèdica. Josep Arola Sala mor el dia de Nadal del 1933 i, de seguida, l'Ajuntament de Manresa acorda donar a un dels vials de la ciutat el nom de 'Doctor Josep Arola'.