Exemple del metge de capçalera humanista dedicat amb cos i ànima als seus malalts
Biografia
Neix a Portbou, fill d’un inspector veterinari de Cantàbria que estava destinat a aquesta població. Portbou era llavors una vila important, ja que era estació transfronterera el ferrocarril i lloc de pas de mercaderies entre França i Espanya. Feu els estudis primaris a Portbou, però pels secundaris ha d’anar a Figueres i Girona.
Quant el seu pare és destinat a Madrid, ha d’abandonar Catalunya. Comença la carrera de veterinari com son pare, però comença la Guerra civil i s’allista al bàndol republicà amb només 19 anys. Arriba a tinent de cavalleria.
Acabada la guerra, on ha mort el seu germà gran, que era enginyer de camins, en la batalla de l’Ebre, Francisco és represaliat i enviat a un camp de concentració a l’Àfrica. El seu pare pot moure algunes influències que li permeten tornar a Madrid, on deixarà definitivament la veterinària i comença medicina. Té com a professor a Dr. Gregorio Marañón que li deixarà un impacte considerable.
Es llicencia a la Universitat Complutense de Madrid l’any 1946 i fa oposicions per metge titular i inspector sanitari. Obté la plaça de Lloret de Mar, població en la qual viurà tota la vida. L’any 1950 es casa amb Florentina Bilbao amb qui tindrà tres fills Andrés, Maria Luisa i Maria Jesús.
A Lloret fa de metge de capçalera i d’inspector sanitari, s’ocupa també dels temes de salut pública, i també de l’assistència dels malalts que hi ha a l’hospital de la població, va ser director. Ocupa la plaça d’un metge molt estimat en el poble, el Dr. Agustí Blanch Clausell que s’havia jubilat. A Lloret hi ha un altre metge, Agustí Cabañas Llobet lloretenc d’origen, que té una consulta privada. Benito visita a la casa número 31 del carrer de Sant Pere. La sala d’espera és petita i sovint, si no fa fred, la gent que es vol visitar s’espera al carrer.
El Dr. Benito va augmentar la seva fama a la població de Lloret, quan en el mes d’octubre de 1967 es va embarcar a fer un viatge de Lloret a Moscou, en una vella “Genoveva” Rolls-Royce de 1914, tipus Silver Gost, matrícula B-1.198, que va suposar recórrer 7.627 km. Els diaris locals es van fer ressò del viatge i narren moltes anècdotes que van succeir en els protagonistes.
Francesc Benito, home arrelat a Catalunya, culte, inconformista, republicà convençut, discret, a qui les represàlies de després de la guerra havien deixat una mena de temor que li durà tota la vida i que li impedia abundar en les explicacions dels temps passats. Al final de la seva vida es va acabar convertint en un més dels residents de l’hospital on ell havia treballat tant temps, ja convertit en residència geriàtrica. Després de mort és incinerat i les seves cendres llançades a Portbou on va veure la primera llum.
Per premiar la seva trajectòria professional, una entitat de Lloret l’Associació Popular d’Amics de la Cultura va fer el 15 de març de 1996 un homenatge als dos metges de Lloret, el Dr. Benito i el Dr. Cabañas, on l’Ajuntament, entregà als dos facultatius sengles reproduccions del monument a la Dona Marinera. Quan es va inaugurar el CAP del Rieral, el 14 de maig de 2010, se li va posar el nom del Dr. Benito, que s’havia fet creditor a aquesta distinció pels llargs anys de servei.
JDM - Joan Domènech Moner
