Galeria de metges

Fill del metge menorquí Llorenç Pons Marquès (Maó, 1874-1956) i de Maria Tortella Fleixas, acabat el batxiller a Maó, es trasllada a Barcelona per estudiar la carrera de Medicina, com fa també el germà gran, Llorenç Pons Tortellà (Maó, 1904-1996). De les 28 assignatures que cursa, l’Eduard obté 24 excel·lents i es llicencia amb la mateixa nota el 1929. Interessat per l’Anatomia, entra com alumne intern a la càtedra del professor Manuel Serés amb qui s’està fins que acaba els estudis i, immediatament, és nomenat professor ajudant de classes pràctiques de l'assignatura.

Com solen fer molts dels metges que s'interessen per l’Anatomia i que exerceixen la docència, Eduard Pons Tortella s’inicia en el camp de la Cirurgia a la càtedra del professor Joaquim Trias fins al 1932, moment en què, després de guanyar les oposicions, accedeix com a metge de guàrdia al Servei d’Urgències de Cirurgia de l’Hospital Clínic de Barcelona on coincideix amb Moisès Broggi. A final d’aquest mateix any, també, oposita i guanya la plaça de metge del Cos Mèdic Municipal i, alhora, es doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi Estudio citoembriológicio del mesonefros en orden a su función.

L’any 1933, Eduard Pons Tortella guanya el concurs per la plaça de professor auxiliar d’Anatomia de la Universitat de Barcelona. Després, el 1935, torna a presentar-se a oposicions convocades per les càtedres d’Anatomia de Santiago de Compostela i de Cadis. Però, tot i que fa un bon paper, no les guanya i, desanimat per aquest fracàs, torna a Viena uns mesos per assistir a l’Embriologische Institut i a l’Anatomischen Institut, dirigits pels professors Alfred Finchel i Eduard Pernkopf, respectivament.

A l’inici de la Guerra Civil, Eduard Pons Tortella es troba a l’Espanya Nacional però fuig i torna a Catalunya. L’agost de 1936, és l’encarregat d’organitzar uns hospitals annexos a l’Hospital Clínic de Barcelona per atendre els ferits, alguns s'instal·len a la Casa Àngels Mateu, a l’Escola Industrial o al Palau del Marquès de Camps. Després, és destinat a l'Hospital Militar de Vallcarca i, més endavant, als Hospitals de Sang de Sarinyena. Durant el conflicte bèl·lic, quan és a Barcelona, Eduard Pons Tortella supleix com a encarregat de curs el professor Manuel Taure Gómez, substitut a la càtedra d’Anatomia de Manuel Serés quan mor el 1928.

El 1939, l'Auditoria de Guerra de la Quarta Regió Militar, empresona Eduard Pons Tortella fins al desembre de 1939. El febrer de 1940, és alliberat però es remet el seu expedient al “Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas” de Barcelona. És acusat de separatista, d'alegrar-se de les destitucions de professors antirepublicans, de celebrar els èxits militars republicans, d'inventar-se rumors i de servir com a metge militar a la República. Encara que ell negà totes les acusacions al·legant que, també, l'havien sancionat el 1937, Eduard Pons Tortella és sotmès a un procés de depuració que conclou amb la inhabilitació per ocupar càrrecs públics i docents així com per presentar-se a les oposicions per exercir la docència oficial durant sis anys.

A partir de l’any 1940, tot i que anteriorment no s’ha dedicat a la pràctica mèdica privada, Eduard Pons Tortella ha d’exercir exclusivament al consultori que obre en el pis principal del número 104 de la Via Laietana, actual Pau Clarís, de Barcelona i no és fins al 1950, quan, complint l’ordre del Ministeri de Governació, l’Ajuntament de Barcelona el readmet en el seu càrrec de funcionari municipal com a metge supernumerari del Cos de Metges d’Assistència Mèdica Municipal, si bé perd els drets d’antiguitat i ascensos que li haguessin correspost durant la seva destitució. De bon començament, però, comença a treballar a la Secció de Neuro-Anatomia i Neuro-Patologia de l’Institut Neurològic Municipal (INM), institució fundada per Bel·larmí Rodriguez Arias. Dos anys després, guanya plaça de metge numerari per mèrits de concurs.

Pons Tortella té com a cap, Ricard Roca de Vinyals i, quan es retiri per jubilació, serà el seu substitut en la direcció de la Secció. De bon començament, Eduard Pons Tortella participa molt activament en les activitats de l’Escola de Postgraduats de l'INM i, ja el 1949, imparteix un Curs de Neuroanatomía i, l’any següent, un altre sobre els problemes microbiològics relacionats amb la Neurologia. Col·labora també en diversos treballs de recerca destacats com, per exemple, uns d'anatòmica i histològica que realitza amb Josep Manel Segarra Obiol o uns de classificació de les arteritis cerebrals i les lesions isquèmiques amb Joan Solé-Llenas. També, amb Eduard Tolosa Colomer, nomenat director de l’INM el 1955, fa treballs de força relleu com el que guanya el Premi dels Anales de Medicina y Cirurgia de 1957 que comporta, per associació, el nomenament com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina Catalunya.

Quan es crea el “Seguro de Enfermedad Obligatorio”, Eduard Pons Tortella obté també una plaça de Cirurgia al SOE i l’exerceix simultàniament a la seva tasca a l’INM fins a la seva jubilació l’any 1976. Però, no acaba de retirar-se perquè continua assistint a l’Institut Neurològic on assessora els seus joves deixebles. Ell era el promotor d’una “cerebroteca” a l’Institut que conté gairebé 3.000 cervells classificats i ben conservats que, posteriorment, es van destruir.