Un distingit catedràtic de medicina de l’Estudi General de Barcelona
Biografia
Fill d’un hortolà barceloní de nom Benet, obté el títol de batxiller en Arts i, després, en Medicina. El mes d’agost del 1544, ostentava el títol de professor en Arts i Medicina i actuava, juntament amb el mestre en Arts i Teologia Lluís Joan Vileta, com a examinador per a la concessió del grau de batxiller en Arts. En el transcurs del mateix mes d’agost, formalitza capítols matrimonials amb Elionor, la seva futura esposa.
El 1559, Onofre Bruguera és nomenat catedràtic de Medicina de l’Estudi General de Barcelona on, probablement, abans hi ha estudiat. El 1567, és elegit membre de la junta rectora de la institució mentre que, el 1570, esdevé membre del Col·legi de Doctors de Barcelona.
Escriu un llibre, dedicat al capità general de Catalunya, D. Garcia de Toledo, sobre una epidèmia de febre catarral que pateix la ciutat de Barcelona i les seves rodalies l’any 1562. Retrospectivament, aquest text es pot interpretar com una malaltia febril respiratòria i, potser, podria ser la tos ferina. L’obra exposa els símptomes i les causes de la malaltia, considerant que no és contagiosa. Sembla que, també, escriu un llibre sobre la pesta que no ha arribat fins als nostres dies però que es citada pels seus col·legues en les seves obres.
Onofre Bruguera és considerat com un dels homes més savis de Catalunya del seu temps, segons afirmació del metge Joan Francesc Rossell, un dels seus deixebles que arriba a ser catedràtic de l’Estudi General. Bruguera serveix al Tribunal de la Inquisició com, també, fa el seu coetani Francesc Micó.
Un fill seu, també dit Onofre Bruguera, el menor, és metge i catedràtic de l’Estudi General de Barcelona i membre del Col·legi de Doctors. Elegit conseller del Consell de Cent de Barcelona, ha de renunciar a la càtedra com és preceptiu per aquell que són nomenats pel càrrec de conseller.
MBC
