Galeria de metges

Originari d’una senzilla família d’El Tormillo, poblet d’Osca, on el pare regenta un modest comerç, David Tornos és el petit de set germans. Malgrat les dificultats econòmiques, el pare aconsegueix que dos dels seus fills, David i el seu germà Joaquín, set anys més gran, completin els estudis de medicina. Joaquín Tornos és una personalitat destacada de la medicina catalana: catedràtic de patologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i president del Col·legi de Metges de Barcelona del 1970 al 1976 entre d’altres importants càrrecs.

El doctor David Tornos inicia els estudis de medicina a la Universitat de Saragossa i, més endavant, es trasllada a Barcelona on es llicencia l’any 1948. Acabada la carrera, guanya les oposicions de metge d’APD i treballa uns anys com a metge rural a la població de Senterada, al Pallars Jussà. Després, torna a Barcelona i entra a treballar a l’Hospital Clínic. El seu primer destí esdevé la Càtedra de Cirurgia del professor Ramon Arandes, on s’inicia la seva dedicació a l’anestesiologia. Poc després, passa a la Càtedra d’Obstetrícia del professor Emili Gil Vernet, amb qui té ocasió de col·laborar, a principis dels anys seixanta del segle passat, en la introducció d’un nou procediment d’analgèsia en el part mitjançant l’administració de dosis fraccionades d’un barbitúric, el pentotal, segons la tècnica del professor Pontonnier de Toulouse. La relació amb Gil Vernet, el fa entrar en contacte amb una altra branca de la família, els professors Salvador Gil Vernet i el seu fill Josep M. Gil-Vernet Vila. A partir d’aquest moment, David Tornos es converteix en l’anestesiòleg de la Càtedra d’Urologia de l’Hospital Clínic. Així, forma part de l’equip que practica el primer trasplantament de ronyó a Catalunya, l’any 1965.

En aquesta època, es fa càrrec també del Servei d’Anestèsia de la Clínica Sant Josep de Barcelona, on continu treballant al llarg de tota la seva vida. Quan l’any 1971 es posa en marxa l’Hospital de la Creu Roja a l’Hospitalet de Llobregat, Tornos assumeix la direcció del servei d’anestèsia fins a la seva renúncia deu anys més tard.

Com a d’altres membres de la seva generació, a David Tornos li correspon participar en la creació de les estructures organitzatives de la nova especialitat d’anestesiologia i reanimació. Així, l’any 1953, figura com a membre fundador de l’Associació d’Anestesiologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i n’esdevé president en el període de 1964 a 1967. Col·labora activament, també, amb la Sociedad Española de Anestesiología y Reanimación, on ocupa el càrrec de tresorer el 1966.

A banda de la seva dedicació a l’anestèsia, David Tornos és un reconegut melòman. La seva afecció a la música en general i especialment al gènere operístic el portà a ser membre de la junta directiva del Cercle del Liceu on, en les darreres eleccions en que participà, formà part del corrent aperturista.